Marko Dmitrovic: "Està permès somiar, però hem d'anar poc a poc"
Al 'Què t'hi Jugues!' entrevistem al porter de l'Espanyol, Marko Dmitrović
Marko Dmitrovic: "Està permès somiar, però hem d'anar poc a poc"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Marko Dmitrovic (Sèrbia, 1992) va marxar de casa amb només 15 anys per fer realitat el seu somni: ser futbolista. Va començar a les categories inferiors de l'Estrella Roja, i després de passar per Hongria i Anglaterra, fa 10 anys va arribar a Espanya. Ex de l'Alcorcón, Eibar, Sevilla i Leganés, des d'aquest estiu defensa els colors de l'Espanyol. A les portes del partit contra l'Elx d'aquest dissabte que servirà per celebrar el 125è aniversari de l'RCD Espanyol amb l'afició, el porter serbi ha reconegut al 'Què t'hi jugues!' que està feliç al club blanc-i-blau: "M'he trobat amb un grup fenomenal. Als entrenaments ningú va amb el fre de mà posat, i això és el més important per tenir èxit aquesta temporada".
L'Espanyol és ara mateix sisè a la Lliga després d'un dels millors inicis de temporada dels últims anys. Malgrat estar en posicions europees, Dmitrovic creu que s'ha de tocar de peus a terra: "No hi ha trenta places per jugar a Europa, i a la Lliga hi ha molts equips històrics que somien en fer-ho. Hem de créixer dia a dia i consolidar-nos a Primera. Està permès somiar, però hem d'anar poc a poc".
El bon moment que viu l'equip es trasllada també a la grada, que fa mesos gaudeix d'un bon moment de comunió amb l'equip. "La gent valora que ens deixem la pell al camp, i saben que no podem guanyar sempre. De moment les coses estan sortint bé, però jo he estat aquí de visitant i sé que la gent apreta molt a l'RCDE Stadium. Això és el futbol, l'afició té dret a expressar el seu enuig i la seva felicitat", ha explicat el jugador.
Del seu 'pare' al... tiet
José Luis Mendilibar ha sigut l'entrenador més important en la carrera de Marko Dmitrovic, després de treballar junts quatre anys a l'Eibar i dos al Sevilla. Segons el porter, el seu tècnic actual, Manolo González, li recorda a ell: "Els dos son molt propers. Als entrenaments tenen un caràcter molt fort, es transformen en líders i comandants. Hi ha dies que és millor no parlar amb ells perquè et cauen bronques... (riu), però a mi m'agrada que siguin així". Si el serbi considera a Mendilibar el seu pare futbolístic, quin parent seria Manolo? "Manolo es pot convertir en el meu tiet... és un geni", ha bromejat.
"Jo soc Marko Dmitrovic"
Incorporat aquest estiu per substituir Joan Garcia, el porter de l'Espanyol evita fer comparacions i reinvindica la seva singularitat: "No vinc a substituir Joan Garcia. Sé que ell va deixar una gran petjada aquí, però som diferents. Cadascú té les seves virtuts i les seves debilitats. Jo em deixaré tot al camp, i espero que sigui suficient perquè l'Espanyol tingui èxit en tot el que tenim per endavant".
Malgrat que mai no ha tingut ídols sota pals, Dmitrovic sempre s'ha fixat en Manuel Neuer i Petr Cech: "Sempre volia agafar coses d'ells i construir el meu propi estil. Neuer és un dels millors porters de la història. Va evolucionar la figura del porter amb el seu joc de peus i fora de l'àrea. I sempre em va agradar veure jugar Cech, malgrat quasi mai entrava a les travesses de millors porters".
