"Per a l'ordre de Flick, no hi ha millor soldat que Fermín"

Barcelona

La victòria del Barça davant Olympiakos va tenir a Fermín López com a gran protagonista. El migcampista va oferir la seva millor versió i es guanya lloc de titular al Clàssic de diumenge. Fermín, la capacitat golejadora de Rashford i l'aposta per una línia defensiva de Flick són les bones notes del professor Flaquer. Que l'equip no acabi de retrobar el seu millor joc, en canvi, genera certa inquietud pensant ja en el Bernabéu.

Excel·lent: el soldat Fermín

No té edat per ser un líder, però sembla que ho sigui per com juga, corre, pressiona, treballa, sua, s’ofereix, arriba i marca. Fermín és la millor de les notícies. En un Barça orfe de cames, pulmons i gol, el seu retorn és una benedicció. Al Bernabéu, titular indiscutible. De fet, feina tindran els que competeixen pel seu lloc per a treure’l de l’onze. Ahir hat-trick, tots els gols amb l’esquerra, arribant puntual a la zona de rematada. Agraïm que Xavi el detectés quan va tornar de Linares. Celebrem que a l’estiu no marxés al Chelsea. La consigna al Barça és pressionar sense pilota i gaudir amb ella. Per a aquesta ordre de Flick, no hi ha millor soldat que Fermín.

Notable: el canó de Rashford

Ja són quatre gols a Europa, cinc si comptem la Lliga. Una maneta ja ell solet. Xifra que a Madrid, per assolir-la, necessiten sis jugadors. Rodrygo, Mastantuono, Bellingham, Brahim, Gonzalo, Endrick i Guler sumen, entre els sis, els mateixos gols que Rashford. Per cert, l’anglès ha repartit, entre Lliga i Champions, 6 assistències. Una més que Guler, que a Madrid et venen com una cosa mai vista de la generositat. Rashford no serà el que més treballi, però la seva presència intimida als rivals, i al Bernabéu no serà una excepció. La seva millor virtut? La potència que té a la cama dreta. No necessita embranzida. Ni temps. No te n’adones i la pilota ja és a dins. Amb el canó de Rashford hem guanyat un argument ofensiu de pes.

Progressa adequadament: l'aposta per una línia defensiva

La marxa d’Íñigo va generar un forat que Flick no sabia bé amb qui omplir. El càsting ha durat un parell de mesos. Que si Araujo, que si Cubarsí a l’esquerra, ara provo Christensen... mal negoci quan els quatre del darrere no comparteixen partits per guanyar automatismes. Per fi, ara sí, sembla que Flick ha trobat la línia. Koundé i el recuperat Balde són fixes als laterals. Cubarsí ha tornat al perfil natural. I Eric Garcia, com sospitàvem, s’ha convertit en el seu soci ideal. Van jugar així contra el Girona, van repetir ahir i res fa pensar que hi hagi canvis al Bernabéu. Estabilitat per guanyar automatismes. Si amb la valenta línia Flick juguem al funambulisme, que la corda que ho aguanta tot sigui tan tensa com sigui possible.

Suspès: que seguim sense trobar-nos

Els sis gols davant Olympiakos no poden tapar que seguim sense estar rodons. Fins a l’expulsió, no vam veure tampoc el Barça volíem, fet que ens manté les incerteses. El que ha igualat el Clàssic d’aquest any és el pas enrere del Barça, no pas la millora del Madrid. Si diumenge jugues al Bernabéu el Barça de la passada temporada, no dubto que els tornaríem a passar la ma per la cara. Però el present no és tan convincent. La sortida de pilota ens costa, la pressió dels rivals ens frena, el mig camp no s’imposa, la pressió encara no és fina. Em dono per derrotat? Mai. Els temps recents ens demostren que si hi ha un dia per confiar, és quan arriba un Clàssic. Flick, Cubarsí, Koundé, Pedri, Fermín, Lamine, Raphinha... no dubteu que sentint aquests noms, el canguelo el tenen a Madrid.