El record immortal de Permanyer, el cronista que mai va renunciar a la llibertat

Barcelona

Acurat, divertit i, sobretot, un gran escoltador. Així era Lluís Permanyer, mort als 86 anys d'un infart. El periodista i escriptor que es passejava amunt i avall per Barcelona, que coneixia tots els racons de la ciutat i les històries que s'hi amagaven. Glòria Serra i Joaquín Luna, amics i companys del cronista, han recordat a El Balcó com va ser la carrera professional de Permanyer i com era tenir-lo d'amic i col·lega de professió.

Serra el va conèixer a Ràdio Barcelona, precisament al Balcó, on Permanyer parlava de Barcelona. No ho feia ni de política ni d'història, sinó dels temes del dia a dia, els que interessen a la gent: "Si vingués ara parlaríem de la reforma de Via Laietana". Ho feia tot amb una mirada crítica, llenguatge planer i molt sentit de l'humor. Com a amic, la periodista ha recordat les seves trobades a El Paraguas, a Madrid, on conversaven sobre "qualsevol tema" i on, sobretot Permanyer sabia escoltar: "Posava el 100% de l'atenció en tu".

El gran paper de Permanyer, però, ha estat com a etern cronista de La Vanguardia. Qui ha treballat colze a colze amb ell ha estat Joaquin Luna, qui ha destacat la part més humil i autèntica del seu amic: "No va voler ser mai el cronista oficial de Barcelona". Permanyer escrivia des d'una mirada crítica, i assumir un càrrec hauria suposat renunciar a la llibertat i el desig de ser un bon periodista ha estat el que l'ha acompanyat fins a l'últim dia de la seva vida.