Junts alimenta l'escenari d'una ruptura amb Sánchez

Carles Puigdemont porta des de l’estiu advertint que aquesta tardor 'passaran coses que no han passat fins ara' en la seva relació amb Pedro Sánchez. A Junts insisteixen que els acords de la investidura no s’han complert i insinuen que els pròxims dies seran importants. Això sí, sense pronunciar el verb 'trencar'. El president del partit ja ha convocat una reunió de la direcció del partit dilluns a Perpinyà per prendre decisions.

Però el que ha passat realment els últims mesos és que Junts ha mimetitzat el seu discurs amb el de la dreta i l’extrema dreta. Començant per la immigració, amb expressions com 'desbordament' migratori o missatges que flirtegen amb l’afirmació incorrecta que els estrangers acaparen les ajudes públiques. Míriam Nogueras ho va intensificar aquest dimecres amb referències a la corrupció i un vocabulari dirigit al Govern que podria portar el segell del PP o de Vox. Sembla l’estratègia d’un partit més preocupat per l’empenta d’Aliança Catalana que per aprofitar la seva influència a les Corts.

Puigdemont medita —ara sí— un punt d’inflexió perquè té tres problemes. El primer, no treu profit de la seva relació d’acords amb una Moncloa que ha girat cap a l’esquerra. El segon, perd empenta electoral sense saber quan podrà tornar a Catalunya. I el tercer, té un paper residual en la legislatura catalana i alcaldes del partit ja li han transmès inquietud de cara a les municipals del 2027.

Puigdemont busca un cop d’efecte teatralitzat. Perquè allunyar-se de Sánchez sense revelar el següent pas, com es madura a Waterloo, és una obra pensada per a un sol públic: l’elector que dubta entre la utilitat de Junts i el vot de protesta a Sílvia Orriols.

Ara mateix, donar recorregut a una moció de censura liderada pel PP i amb el suport de Vox no entra en els plans de la direcció de Junts. Les preguntes sobre una moció de censura instrumental reben respostes poc concretes. Tot i això, Puigdemont repeteix, quan li pregunten, que PSOE i PP són dues cares d’una mateixa moneda per a l’independentisme.