La Generalitat admet la necessitat de limitar els creuers que arriben a la Costa Brava i la Costa Daurada

Barcelona

La Generalitat admet que l'arribada de creuers i creueristes als ports catalans, també als de la Costa Brava i Daurada, s'haurà de limitar. En un moment en què el debat se centra sobretot en el port de Barcelona, després de l'acord del juliol passat entre la institució i l'Ajuntament per reduir el nombre de terminals de set a cinc, la directora general de ports, Esther Roca, ha reconegut a SER Catalunya que caldrà estudiar mesures similars a Palamós i Tarragona.

"Estem en xifres de rècord, de creixement constant. Som conscients de les nostres limitacions", ha assegurat Roca. Pel que fa a Palamós, es preveu que aquest any hi arribin més de 60.000 creueristes. A la Costa Brava, els passatgers que hi arriben en vaixell s'han multiplicat per 66 en poc més de vint anys, segons un estudi de l'Institut de Ciències del Mar.

A Tarragona, la voluntat del port és doblar el nombre de creueristes en la dècada vinent. La nova terminal, inaugurada el juny de l'any passat, té capacitat per acollir aquest creixement. Si les previsions es compleixen, d'aquí a deu anys hi podrien arribar uns 230.000 passatgers anyals, davant dels més de 120.000 previstos per enguany, amb 65 escales programades.

Els pescadors de Palamós lamenten que, als ports catalans, cada vegada hi hagi menys barques de pesca i més d'esbarjo. "El sector professional hem perdut molt de múscul. Gairebé la meitat de les embarcacions. Només s'ha de córrer una mica pels ports. Es veu que la barca d'esbarjo agafa més ocupació, més espai", ha lamentat Antoni Abad, president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya.

Diversos ecologistes, científics i experts reclamen limitar tant el nombre de creuers com de passatgers que arriben per mar. En aquest sentit, la directora general de ports de la Generalitat ha defensat que cal "garantir la convivència" entre totes les activitats portuàries. També la regidora de Turisme de Tarragona, Montse Adan, insisteix en la mateixa idea: "Estem duent a terme un estudi per valorar l'impacte real del turisme de creuers a la ciutat per poder planificar les accions necessàries".

Diferències entre Barcelona i la Costa Brava i Daurada

De moment, l'únic acord concret per reduir l'activitat de creuers és el de Barcelona, mentre que a Palamós i Tarragona continuen apostant per créixer. Segons Albert Vancells, coordinador del grau en Turisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, perquè la Costa Brava i Daurada no pateixen el mateix nivell de saturació turística que la capital catalana: "Palamós i Tarragona no tenen la sensació de sobreturisme que té Barcelona, ni arrosseguen tanta polèmica com la capital".

Per a Vancells, el principal problema del turisme de creuers és l'impacte que genera a les ciutats durant unes hores, més enllà de les conseqüències mediambientals. També considera que és un tipus de turisme que s'hauria de limitar: "Tot té el seu límit. L'espai de rebre creuers és limitat, no és infinit".

Tot i admetre que no és fàcil, Vancells aposta per creuers més respectuosos amb el medi ambient i regular la gestió de residus com a possibles mesures per mitigar l'impacte de vaixells i creueristes.