Pep Saula: "Som cap a 130 productors musicals, Catalunya és un centre de creació cultural importantíssim"

Barcelona

Entre 120 i 130 professionals (encara estan en procés de constitució) formen part del primer Col·lectiu de Productors i Productores Musicals Independents de Catalunya (i d'Espanya): "La dada posa de manifest que el nostre país és un centre de producció musical i de creació cultural importantíssim", diu Pep Saula, membre i productor del grup Sexenni i col·laborador del 'Tot és comèdia', un dels impulsors de l'associació. Defensar la dignitat i el reconeixement de la professió i fer pedagogia de la seva tasca són els principals objectius d'una entitat que es va presentar durant l'últim Mercat de Música Viva de Vic.

On són les dones?

Hem reunit tres productors de diferents perfils i generacions. A més de Saula, hem conversat amb Pau Romero, propietari de l'estudi professional BeatGarden de Barcelona amb 20 anys d'experiència i la jove Ale Sáenz, que treballa des del seu estudi casolà a la ciutat, i és una de les poquíssimes dones que s'hi dedica: "A tot el catàleg de Spotify (amb més de 100 milions de cançons) només hi ha un 6% de dones productores. És una feina que s’ha vist com bastant tècnica i masculinitzada, i les dones no hi han accedit fàcilment. També hi ha un tema de confiança pròpia de les dones, de poder dir "ho puc fer, m'hi puc formar".

Els greuges

Els productors musicals volen millorar les condicions d'un sector "que no té cap mena de regulació" per evitar greuges com el que explica Pau Romero: "Tu pots fer una cançó 50/50 amb un artista, anar junts amb un artista, i evidentment et correspon la meitat dels drets d’autor. Però entra una discogràfica que es queda el 80%, i el teu 50% es converteix en un 10%. Això pot passar", i Saula afegeix: "A vegades això està en lletra petita, a l’última pàgina d’un document de 22 pàgines. Amb companyies, mànagers i artistes, volem, d’una manera pedagògica i constructiva, començar a revertir segons quines situacions per garantir una millor situació professional, que alhora permeti tenir una indústria més sana i potent".

Tots els papers de l'auca

L'altre gran propòsit d'aquesta associació pionera és donar a conèixer la professió al públic. En aquest sentit, Romero recorda que els primers productors discogràfics només dirigien: "No col·locaven els micròfons —ja hi havia un tècnic—, tampoc controlaven una taula de mescles ni tocaven el piano. O sigui, era gent que dirigia un equip d’arranjadors, de músics, de tècnics, d’enginyers... Avui, a causa de la indústria i també a causa de la tecnologia que tenim, els productors moltes vegades, el 99,9% de les vegades, ens veiem obligats a fer tots els papers de l’auca".