"Ganas de volver a veros... Com ho va celebrar el Madrid ha de portar al vestidor l'esperit de la pancarta"
La derrota del Futbol Club Barcelona al Clàssic no evita que el professor Lluís Flaquer trobi arguments optimismes de cara al futur.
"Ganas de volver a veros... Com ho va celebrar el Madrid ha de portar al vestidor l'esperit de la pancarta"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El bon partit de Szczesny i el marge de millora que té el Barça serveixen de consol al professor Flaquer, que posa notes al Clàssic al 'Què t'hi Jugues'.
Excel·lent: les set vides de Szczesny
Va passar de res a tot. Ens vam acollonir quan les dues primeres rematades de Mbappe van acabar a la xarxa. Però a partir d’aleshores va protagonitzar un recital inesperat. Ho va aturar ja tot, fins i tot un penal que ens va regalar una de les intervencions de la temporada. De totes les baixes que tenia l’equip, l’única que es va poder minimitzar va ser la de Joan Garcia. A la seva, estimat pel seu caràcter, el partit es va perdre però ell el puro se’l va guanyar. De retirat a heroi del Clàssic. Això de Tek dona per a pel·lícula.
Notable: el marge de millora
Pot sonar a trist consol, però és del poc al qual ens podem agafar. El Clàssic el perd el Barça, que manté les seves desconnexions que obren la porta de bat a bat als rivals. Seré tossut, però jo mantinc que el Barça de la passada temporada ahir també hagués superat al Madrid. El que preocupa és que arribant a novembre el que vam ser sigui un record cada vegada més difuminat. Les baixes són el context que et permet pensar que el millor Barça tornarà. Això sí, cal posar ja a treballar-ho. Ahir, un Barça minvat va portar el millor Madrid a guanyar demanant l’hora. L’esperança, i d’aquí el notable, és que el dia que recuperem sensacions, els tornarem a passar la ma per la cara.
Progressa adequadament: les ganes de tornar-los a veure
Els quatre Clàssics de la passada temporada i les paraules de Lamine van ser benzina per un Madrid que va celebrar el 2 a 1 com si es tractés d'un títol. El que espero jo ara és que al pròxim Clàssic, siguin els nostres els que converteixin la derrota i la baralla final en aliment per a posar les coses al seu lloc. L’any passat els vas superar per futbol, per fam i per sentiment. Tres coses a recuperar per a futures cites davant els blancs. El com ens van guanyar i el com ho van celebrar ens porta a la pancarta. Que s’imposi, de nou, el ‘ganas de volver a veros’.
Suspès: el ‘shit October’
1 d’octubre. Derrota davant el PSG. Poc ens pensàvem que aquell gol al minut 90 seria l’inici d’un mes preocupant. Golejats al Pizjuán, celebrant un gol d’Araujo davant el Girona al temps afegit, superant Olympiakos quan es va quedar amb 10 i perdent el Clàssic. L’any passat va ser el novembre. Enguany ha estat a l’octubre el que ha sigut una veritable ‘shit’. La reacció la passada temporada va ser encomiable. Veurem si enguany el Barça és capaç de tornar-ho a fer. Exigeix recuperar els lesionats, centrar-se en la feina, millorar el dia a dia i deixar de viure del que vam ser. Som a temps de tot. Però la reacció, després del ‘shit October’, és urgent.
