"Jugant com el Barça de Flick, no pressionar bé el posseïdor de la pilota és anar a l'escorxador"

Barcelona

La gran dicotomia dels culers després del primer clàssic de la temporada és si han de veure el got mig ple, perquè amb 7 baixes van resistir i van acabar el partit amb el Madrid contra les cordes; o mig buit, perquè a la primera hora de partit el partit hauria pogut quedar sentenciat si no fos pel porter Szczesny en la seva millor tarda com a blaugrana.

Jordi Roura, que va viure uns quants clàssics en primera persona quan va formar part del cos tècnic de Pep Guardiola i va ser segon de Tito Vilanova al Barça, reconeix que "el partit d'ahir dóna per les dues bandes. Jo personalment sóc optimista i vaig als condicionants que tenia el partit: les baixes del Barça, per molt que és cert que als equips grans les excuses no valguin. Però Lewandowski i Raphinha l'any passat van ser absolutament clau a l'aspecte golejador. I els dos que sí que tens importants a dalt, Ferran i Lamine, no estan en les millors condicions." I a més, s'hi ha de sumar el factor emocional de la rivalitat: "El Barça va guanyar tots els clàssics l'any passat, i això fa molt de mal al contrari. Si fos al revés, imagina't les ganes que tindria el Barça de guanyar el Madrid."

En canvi, la pitjor notícia del duel al Bernabéu no és el resultat en si sinó les mancances que encara destil·la el joc d'un Barça que no acaba d'arrencar: "El partit no era definitiu i queda moltíssima lliga. El que ha de fer el Barça és adaptar, tornar a trobar aquell punt de finor a la pressió alta i d'altres aspectes del joc que el millorin estructuralment, perquè si no, tal com juga el Barça si no estàs molt fi i tothom molt posat corres massa riscos."

Roura reconeix que no es poden obviar les baixes, però cal anar més enllà a l'hora de buscar les causes del rendiment de l'equip fins ara: "Tot influeix una mica, hi ha noms importants que no hi són però n'hi ha uns altres. Però també hi ha una qüestió de confiança: quan jugues així i veus que no et fan gols, creix la confiança. Però quan te'n fan més, potser els jugadors de manera inconscient ténen una mica de por: no acaben de tirar la línia, no acaben d'apretar al moment oportú... per això és important recuperar aquesta sensació: que les línies estiguin absolutament juntes, que tothom pressioni al mateix moment... tornar a agafar aquella confiança que l'any passat semblava impossible que et creéssin una ocasió de gol, i ara te'n generen més."

El segon any del projecte Flick, a més, implica que el seu Barça ha perdut part del factor sorpresa: "Els equips a més et coneixen: tothom et mira, t'estudia, saben com funcionen... i és una manera de jugar que si no es fa molt i molt bé genera molt de risc, però si la fas bé complica molt als rivals." Per això l'equip s'ha de posar com a objectiu fer punt i a part: "El Barça el que ha de fer és passar pàgina, ajustar aquestes qüestions, començar a recuperar gent, que tothom estigui atent, tornar a agafar confiança i tornar a que tot sigui un bloc... molts aspectes que són determinants."

La pressió avançada és el factor diferencial on senyala Jordi Roura que comença l'efecte dòmino que desequilibra el rendiment de l'equip fins a una línia defensiva que ja no aconsegueix deixar els rivals en fora de joc amb la mateixa efectivitat que la temporada baixada: "va tot correlacionat: si no apretes molt i molt bé, amb la línia molt alta estàs mort perquè el que té la pilota té molt temps per pensar i els que entren de segona línia trenquen amb molta facilitat. Quan ho fas bé i amb la línia avançada, el rival que la té no pensa i o bé perd la pilota o bé cauen en fora de joc. Però ha d'estar molt ben coordinat i és difícil, però l'any passat ja es va fer perfecte i hauran de tornar-hi."

Per tant, és el torn de l'entrenador i el seu cos tècnic per trobar alternatives: "Flick, que ja ha demostrat que és un gran entrenador, haurà de trobar alguna variant per adaptar perquè tothom evoluciona: et coneixen més els rivals, aguanten més, busquen el tempo... i potser hauràs de triar més i en comptes de tirar-la cada vegada caldrà seleccionar quan fer-ho i quan no tirar-la tan alta." I és que Roura diagnostica que "jugant d'aquesta manera, pressionar molt bé el posseïdor de la pilota és bàsic perquè si no vas a l'escorxador, i és el que més s'ha d'ajustar."

I una mostra de com els rivals evolucionen i contrarresten al que proposa el Barça és el propi Reial Madrid: "El Madrid és substancialment diferent del que feia Ancelotti: abans era impensable que sortís a fer la pressió alta, ara amb Xabi Alonso la fan i bé. Un dels principals aspectes diferencials al clàssic és que la seva pressió alta va ser més efectiva que la nostra: ens van apretar molt bé a dalt i van dificultar enllaçar amb la línia de mitjos sobretot a la primera part."

No obstant, el Barça té a la seva pròpia mà tornar a ser l'equip que va meravellar el continent el darrer curs: "El Barça, quan tingui tots els efectius i recuperi aquestes sensacions, tornarà a ser l'equip que ens van acostumar l'any passat."

La millor notícia del partit contra el màxim rival va ser el rendiment del que, teòricament, havia de ser un porter sense protagonisme aquesta temporada: "Szczesny també ha demostrat, més del que jo em pensava fins i tot, que s'ha adaptat molt bé amb la pilota i és capaç de donar continuitat al joc i jugar. Però el futbol és un joc d'errors i el Madrid va apretar molt bé: va tancar molt bé les línies de passada, van ser molt agressius a la marca al mig del camp, van posar 4 migcampistes i el Barça 3, van complicar molt amb la pressió alta i van complicar també la sortida del porter, però si parlem d'ell el partit va ser espectacular. Si no hagués estat per ell, potser hauria estat un resultat que hauria fet més mal."

L'equip el van sostenir en els pitjors moments al Bernabéu Szczesny i Fermín, una aposta que Jordi Roura va mantenir en el temps quan va ser director del planter en contra del criteri d'alguns entrenadors. El migcampista andalús va fer el gol que empatava el partit momentàniament, però a la segona part va desaprofitar dues jugades per un excés d'individualisme: "Això que té al cap d'anar sempre de cara a porteria i xutar, que és el que fa que sigui tan golejador amb la seva arribada de segona línia... però no ho fa tot bé: a la segona part va tenir un parell de jugades molt clares que havia d'obrir la pilota i hauria sigut una ocasió clara de gol. Potser aquest excés de confiança que té ara va fer que no estigués afortunat, però és un jugador molt important que està evolucionant moltíssim i fins i tot el dia que no està bé per l'agressivitat amb què juga sempre facilita el que parlàvem abans de la pressió."

El que és evident, per Jordi Roura, és que tot i que va sortir viu i amb opcions de puntuar d'un partit que havia començat amb amenaça de golejada, és que caldrà pujar el llistó quan arribin les fases decisives de la Champions: "El Barça quan jugui amb els grans d'Europa ha de millorar, és una obvietat: ha de recuperar la gent, pujar el llistó i millorar en tot el que hem comentat." Sense que això resti mèrits a com va competir l'equip: "El camp del Madrid és molt complicat, molt difícil. Sempre, sigui quin sigui el resultat, hi ha 10 minuts a cada part que, no saps com, toquen la trompeta i t'avassallen. Per això els resultats tan bons dels últims anys i fins i tot el d'ahir, malgrat perdre però poder competir, no és un fet menor. Però per guanyar els grans equips, tal com està ara el Barça, és obvi que ha de millorar"

El que no li porta cap bon record a Jordi Roura és la pica-baralla final entre jugadors, un cop acabat el partit. Fa 15 anys li va tocar viure en primera persona la tensió de l'era Mourinho a la banqueta del Madrid: "Va ser una època molt dura perquè es fomentava molt. Era complicat, molt dur i desagradable, no feien cap bé al futbol. Esperem que això hagi estat puntual, que hi hagi tensió i cert frec a frec en aquests partits és normal però no té per què anar més enllà." Com a mínim, aquesta vegada, l'escalada de tensió no ve fomentada per part d'un entrenador: "Jo veig Xabi Alonso a les rodes de premsa i pots estar-hi més o menys d'acord amb el que diu, però l'educació i el tarannà sempre és exquisit i això ajuda molt, per això esperem que s'hagi quedat aquí i que malgrat hi hagi màxima competitivitat al camp però no tornem a èpoques pretèrites perquè allò va ser dur."