Puigdemont i la cúpula de Junts, reunits a Perpinyà per decidir si trenquen amb Sánchez
Es preveu una compareixença pública a les 17.00 hores d'aquest dilluns
Puigdemont, a l'entrada a la reunió. / ACN
L’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, i la resta de membres de la direcció del partit han començat aquest dilluns a les 10.00 hores la reunió que se celebra a Perpinyà (França) per decidir si trenquen amb el PSOE, una decisió que probablement sotmetran a votació de la militància.
Segons consta en l’ordre del dia de la trobada, es farà balanç de l’acord de Brussel·les i també s’abordaran les “accions a emprendre”, i es preveu una compareixença pública a les 17.00 hores.
Puigdemont ha arribat al lloc de la reunió pocs minuts després de les 9.00 hores, igual que la resta de membres de la cúpula de Junts.
Ignacio Peyró: "Carles, has hecho el primo"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Puigdemont ja va advertir a l’agost que aquesta tardor passaria alguna cosa si el president del Govern no complia amb els compromisos adquirits. Per la seva banda, Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, va augmentar la pressió dijous de la setmana passada. En concret, la portaveu va afirmar al Congrés que calia “començar a parlar de l’hora del canvi”, ja que la situació no es podia allargar més i que, si no canviava el Govern, ho haurien de fer des del seu partit.
Després d’aquestes declaracions de Nogueras, el Govern va intentar calmar les aigües els dies posteriors, assegurant que no se sentia amenaçat pel seu partit i reduint aquella expressió a un joc de paraules. Per al Govern, és habitual que els independentistes llancin aquests avisos quan volen augmentar les seves exigències, però no ho interpreten com una cosa excepcional que faci pensar en una ruptura definitiva de les relacions.
Complir els acords
El president del Govern, Pedro Sánchez, va manifestar que tenen la voluntat de complir els acords signats amb Junts a l’inici de la legislatura, però també va voler deixar clar que no tots depenen exclusivament del Govern, com és el cas del reconeixement del català a Europa i de la delegació de competències en immigració.
