Fito Cabrales: "Soc un mentider, és molt d'agrair que algú no et digui com n'ets de lleig"

Barcelona

Han posat banda sonora no pas a una, sinó a diverses generacions. Fa més de vint anys que pugen als escenaris, i ara ho tornaran a fer amb el seu vuitè disc. Fito y Fitipaldis estrenen El monte de los aullidos després de quatre anys de parèntesi, amb una gira que ja té més de la meitat de les dates exhaurides.

"Quina bona cançó per afaitar-se", diu Fito Cabrales en escoltar A contraluz, una de les peces de l’àlbum que continua portant el segell del grup. "Això m’ho prenc com un elogi, vaja, com un Òscar. Que algú et reconegui l’obra, no hi ha cap altra meta". Encara que mai ha sentit la necessitat d’experimentar, el cantant juga amb la música com ho ha fet sempre. "No estic intentant expressar-me tot el temps, també puc estar escrivint ximpleries, que és molt divertit. A vegades ens oblidem de jugar perquè portem anys gravant discos i pensem que tot allò que toquem ha de ser una cançó o alguna cosa interessant". El monte de los aullidos, això sí, reuneix almenys deu coses interessants. "Estic obsessionat a treure els dimonis, a udolar en cada cançó, perquè és el que realment em dona recompensa. Als concerts ho veus, és aquesta reacció, però la primera alegria és compondre. A partir d’aquí, la resta és un regal".

Fito y Fitipaldis és un d’aquells grups que reuneix persones de totes les edats. "L’altre dia ho deia: connecto amb la gent jove perquè els pares són uns pesats que els posen la meva música quan se’n van de vacances. Que els joves vulguin escoltar-me em dona la vida. Si no els interessés, seria diferent. Si no hi ha relleu, no t’assabentes del que pensa la gent, de si empatitzen, del que els passa a ells…". Cabrales explica algunes de les anècdotes que viu a les signatures de discos. "L’altre dia venia gent molt jove, però insultantment jove, amb un dels discos més antics, i deien: Mira, quan vaig néixer va ser el primer que vaig escoltar. O sigui, com pot ser això de la teva quinta? Un altre noi em mirava les botes i em deia que eren bastant més velles que ell", bromeja. "Veure que encara hi ha gent a qui li interessa em fa defensar aquell discurs que tinc sempre, que el rock no ha mort".

Sobre el fenomen del nou treball de Rosalía i les noves maneres de consumir música, el líder de la banda ho relaciona amb les reconversions de la indústria que sempre hi ha hagut. "Avui dia es consumeix amb el mòbil, igual que el hip-hop s’escoltava als cotxes. La vida passa molt de pressa, ara és difícil que un disc de Pink Floyd es faci camí a través d’una pantalla, perquè requereix una atenció que no tindràs mentre esperes l’autobús". Llavors, on s’ha d’escoltar la música de Fito y Fitipaldis? "On et surti dels collons. On vulguis i puguis, tampoc hi ha cap manament".

Aquesta última setmana, Cabrales va explicar a La Revuelta que fa temps que no beu, no es droga ni fuma. "Les drogues han donat molta vida, han estat útils per a certes coses. Des del punt de vista d’algú que ho ha viscut, no puc ser tan idiota de dir que no han ajudat. Però sempre dic que tenen un mal final. A mi em van començar a sobrar quan vaig començar a pensar en la contradicció. Podia fer la meva vida sense drogues, però mai ho intentava. Llavors comença el col·lapse".

Carles Francino el defineix com el músic de qui tots els músics parlen bé. "Encara que tingui aquesta pinta, els meus pares em van educar bé. No falto a la gent. A vegades sóc un mentider, és molt d’agrair que algú no et digui com n'ets de lleig. Estic molt a gust, sé com és de difícil fer discos i mantenir-se; és un somni gairebé impossible. Així que qualsevol que pugi a un escenari, qualsevol que agafi una furgoneta i travessi Espanya per tocar, té el meu respecte". Els Fito y Fitipaldis ja poden anar preparant la seva. Aullidos Tour comença el pròxim 21 de novembre a Santander i arribarà a Barcelona el 16 i 17 de gener al Palau Sant Jordi.