Josep Maria París: "El món del vi i el món del protocol tenen molts punts en comú"

Barcelona

Amb una trajectòria marcada per la precisió del directe, París troba paral·lelismes entre el món del protocol i el del vi: “Com més anys et dediques al protocol, més t’apropes a la perfecció. I amb el vi passa el mateix: com més el cuides, més bons resultats en treus”. Dos universos aparentment distants, però que comparteixen una essència comuna: la passió pel detall i la pressió del moment.

La cançó que ha escollit per obrir el seu Llapis de Memòria és Tornarem dels Lax’n’Busto. Tot i que es va publicar el 2008, París la vincula a l’any 2022, quan va perdre la seva mare i el seu sogre en només 23 dies. “Va ser el meu himne personal durant dos anys”, explica. El seu sogre, Ramon Ros, havia fundat el celler Mas Ramoneda com un hobby, però després de la seva mort, París va decidir continuar el projecte familiar. Durant mesos va compaginar la feina a la Generalitat amb la gestió del celler, viatjant de nit entre Barcelona i Artesa de Segre, amb Tornarem sonant a tota potència a la Diagonal.

Una altra cançó que ha marcat la seva vida és Cal que neixin flors a cada instant de Lluís Llach. “Volia lligar tres etapes de la meva vida, i una d’elles és la fe”, diu. L’escoltisme i el moviment de Joves Cristians d’Urgell van ser dos pilars fonamentals en la seva formació personal. “Gràcies a aquests dos mons, vaig créixer amb el cap molt ben posat”, recorda.

París també va viure una etapa radiofònica a la seva joventut, amb programes com El disco Escoltati i Escolta la teva música. Una de les cançons que sonava era The Final Countdown dels Europe, que va arribar a la ràdio com a disc promocional. “El meu company la va presentar com The Final Chow-Chow”, recorda entre rialles.

Durant més de dues dècades, Josep Maria París va formar part del Gabinet de Protocol de la Generalitat, treballant amb presidents com Pujol, Maragall, Montilla, Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès. “He viscut la història de Catalunya des de dins, des de prop”, diu. El Cant de la Senyera, amb música de Lluís Millet i lletra de Joan Maragall, tanca el seu Llapis de Memòria com a símbol d’aquesta etapa institucional.

La cançó final del programa, Forever Young d’Alphaville, és la banda sonora de la seva vida. “És la meva cançó, és la meva dona”, confessa emocionat. Va sonar la tarda del seu primer petó, després d’una sessió de cinema al Pelai. “És immillorable”, diu.

Avui, des del celler Mas Ramoneda, París combina la seva experiència institucional amb la sensibilitat que requereix l’elaboració artesanal del vi. Una nova etapa vital que, com el protocol, també es viu en directe.

Les cançons de Josep Maria Paris:

• Tornarem – Lax’n’Busto
• Cal que neixin flors a cada instant – Lluís Llach
• The Final Countdown – Europe
• Forever Young – Alphaville
• El Cant de la Senyera – Lluís Millet / Joan Maragall