Un passeig pels 125 anys d'història de l'Espanyol: "Un club senyor, amb categoria, que juga a futbol i que té orgull i sentiment"
Una desena de veus il·lustres de l'entitat blanc-i-blava descriuen la identitat i el sentiment perico a La Graderia d'El Balcó des de la catifa blava de la gala del 125è aniversari

Un passeig pels 125 anys d'història de l'Espanyol: "Un club senyor, amb categoria, que juga a futbol i que té orgull i sentiment"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Alan Pace (actual propietari i president): "És molt especial, mai vaig pensar que arribaríem aquí en un moment tan especial i 125 anys és molt important per tots els que hi som i pels que ja no hi són però ens han precedit. Som una família i formar part d'això és moltíssim per a mi"
Albert Albesa (futbolista 1989-1994): "Motiu d'orgull i de sentiment. A més, arriba en un moment que l'equip està molt bé i és motiu de satisfacció. Amb la nova junta i l'equip, tothom està molt content"
Moisés Hurtado (futbolista, 2003-2010): "L'ambient ara és molt maco: la nova propietat ha entrat bé, la gent està anant al camp... es respira molt bon ambient a l'estadi. A mi l'Espanyol m'ho ha donat tot a la vida, tot el que sóc i el que tinc, no puc estar més agraït. Mai oblidaré la gent animant-nos quan vam aterrar després de perdre a Glasgow"
Rafa Marañón (futbolista 1974-1983, màxim golejador de la història del club): "Hem estat gairebé 90 anys a primera divisió i això val molt a nivell futbolístic, moral, de sentiment i d'orgull. No hem guanyat una lliga... encara. Perquè volem reivindicar la posició que ens correspon: un club senyor, amb categoria, que juga a futbol i que té orgull i sentiment"
Tommy N'Kono (porter 1982-1990 i entrenador de porters 2003-2006 i 2009-2023): "Ser de l'Espanyol és el més important que m'ha passat a la vida, perquè quan arribes a un lloc mai saps què et depararà i ho he de sentir amb orgull. El més important és que mai abandonem i la gent sempre és amb nosaltres. El més important és que veig que els més petits volen venir al camp, sempre he dit que si els nens volen venir, els pares també vindran al camp"
Mao Ye Wu (actualdirector general de l'Espanyol): "Els resultats esportius que estem veient els venim treballant des de fa 3 anys: és aquesta persistència i esperem que l'equip segueixi rendint així i que duri. Estem vivint un moment històric del club i no només pels 125 anys que han passat, sinó pels 125 de molta il·lusió que vénen. Cal donar les gràcies a tots els president si gestors que han passat fins ara perquè el club no el construeix una persona ni en un dia, i a la situació actual estem millor que mai i esperem que sigui una base sòlida pel futur"
Daniel Sánchez Llibre (president 1997-2011 i president de la Comissió del 125 aniversari): "El nou projecte fa bona pinta. Alan Pace està il·lusionadíssim i està orgullós d'haver adquirit el club, amb unes esperances de cara al futur que em va explicar en persona de tirar endavant i anar amunt. Esportivament fa molt bona pinta, però més val estar calladets fins a final de temporada que a mi algun any se m'havia escapat dir que aniríem a Europa i una mica més i marxem a segona"
Eloy Pérez (futbolista 1987-1994 i actual director de la Ciutat Esportiva Dani Jarque): "Amb molt d'orgull sóc el responsable de 'La 21', la nostra filosofia i la nostra fita és la de formar jugadors pel primer equip. És una feina del dia a dia com a les famílies: tenim l'estàtua de Dani Jarque i cada entrenament i cada partit els nens li toquen la mà i comença la seva feina d'entrenament, esforç, sacrifici i compromís perquè algun dia el que pugui i tingui sort pugi al primer equip. És un sentiment diferent"
Dolors Ribalta (futbolista 1995-2007 i actual directora del futbol femení): "Molt orgullosos dels 55 anys d'història del femení i 125 del club, i amb l'objectiu de seguir creixent. Tota aposta pel femení és bona perquè no només sumem sinó que multipliquem. És el millor moment de la història del futbol femení, però ha de créixer més perquè té molt recorregut per davant. Per les nenes és un orgull portar una samarreta que fa anys moltes noies no podien portar-la i ténen referents on mirar-se. L'Espanyol va ser el primer de jugar a Europa el 2006 després de guanyar la lliga i passejar-se per la ciutat amb un autocar descapotable, que ara sembla novedós però llavors ja es feia"
Joan Collet (president 2012-2016 i Conseller Delegat 2009-2016): "La gent de l'Espanyol existeix, per feina vaig a molts llocs de Catalunya i a tot arreu hi ha gent de l'Espanyol. Només cal tenir objectius ambiciosos, lluitar per alguna cosa maca i pericos en surten a tot arreu: som una afició indestructible, que no fallem, de famílies que vénen d'avis a pares a fills. El club té molt bon estat de salut sobretot a nivell social, institucional i esportiu. Els estudiants que el van fundar ja van tenir les mateixes dificultats de lluitar contra el que encara lluitem avui nosaltres. El club l'hem cuidat entre tots, n'hi ha que hem tingut la sort i l'honor de ser a la directiva i a la presidència, però en actes com avui no hi ha jerarquies. Ser de l'Espanyol és ser especial a Catalunya, ser reivindicatius, ser combatius, ser resilients i que no podran amb nosaltres"




