El record de la DANA de Pau Alabajos: "Érem una marabunta caminant, intentant tornar a casa nostra"

Barcelona

“Els primers dies vam estar totalment abandonats”, explica Pau Alabajos, el cantant de Torrent, que recorda amb dolor el peregrinatge de tornada al poble. Havia sortit de l’Horta Sud per fer un concert a València. Havia escoltat al president de la Comunitat dir “que les pluges anaven a amainar”, que “marxaven cap a la serrania de Cuenca”, així que el concert es va mantenir. Però en acabar, quan es connecta: “Començo a veure la magnitud de la tragèdia”, sense imaginar-se-la realment: tots els accessos per tornar a casa estan tallats; i l’Horta sud “és una autèntica piscina”.

Allà comença un retorn al drama. Que es fa massiu. “Jo decideixo deixar el cotxe i anar a peu cap al poble -està a unes 3 o 4 hores caminant-” i així és com es va ajuntant amb més i més gent, que es van endinsant incrèduls al cor de la tragèdia. “Érem una marabunta caminant, creuant els ponts, els pobles destrossats... era terrible”. Fins que apareixen els primers cossos. “Vam normalitzar veure cadàvers als carrers”.

A l’angoixa de localitzar a la gent amb qui no podia parlar, segueix el shock de la tornada i, després: l’“abandonament” dels primers dies, la sensació compartida que tantes veus han explicat des de fa un any. Parla d’un bomber francès, al que els veïns ovacionen quan entra al poble, dies després de les pluges i sense haver vist a cap uniformat local venir ajudar-los.

I és que de la seva experiència i la de tots els seus, el músic n’ha fet un llibre, un recull de testimonis, de fotografies i de reflexions, sobre la tragèdia d’aigua que ha marcat la història en el primer quart de segle a la Comunitat Valenciana.