L'auditoria sobre el descontrol a la DGAIA detecta "importants disfuncions" en les prestacions a joves extutelats

Barcelona

L'auditoria externa encarregada pel Departament de Drets Socials arran de la crisi de pagaments indeguts a la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) ha detectat "importants disfuncions" i "procediments ineficaços" en el seguiment de les prestacions econòmiques i d’habitatge per a joves extutelats. El document, de 22 pàgines i al qual ha accedit SER Catalunya, descarta el frau, però mostra que, abans que el servei s'externalitzés el 2022, la DGAIA va estar atorgant ajudes als extutelats sense fer-ne cap seguiment posterior.

A partir de setembre de 2022, la gestió va recaure en dues fundacions contractades —una UTE de Resilis i Mercè Fontanilles— i els seus educadors van començar a detectar molts casos de pagaments indeguts, que van aturar sense calcular el perjudici retroactiu i sense verificar per vies oficials el que altres adolescents els deien. Això, en 50 casos de mostra repassats pels auditors, va suposar que la Generalitat pagués gairebé 170.000 euros de més en només dos anys.

L'informe analitza la pràctica administrativa d'aquestes ajudes entre 2022 i 2024 a la demarcació de Girona —on es va originar la denúncia d'irregularitats— i conclou que en 29 dels 32 expedients iniciats per la DGAIA abans d'externalitzar el servei "no consten actuacions de seguiment i verificació que exigeix la normativa". També assenyala que 16 d'aquests beneficiaris no haurien d’estar percebent l'ajuda perquè ja tenien feina amb un sou superior a l'IRSC (l'indicador de renda de suficiència de Catalunya).

Hi ha dues ajudes destinades a joves que han estat tutelats per la Generalitat: per una banda una prestació econòmica que equival al IRSC —755,83 euros, l'any passat— i per l'altra, l'accés a pisos per extutelats. Ambdues tenen tres requisits: no tenir ingressos o que aquests estiguin no superin en un 1,5% l'IRSC; haver estat tutelat per la DGAIA el darrer any, i subscriure un pla de treball pactat i revisat pels educadors socials per aconseguir feina, formar-se o millorar hàbits socials amb l'objectiu d'emancipar-se completament de l'Administració.

Ara, amb la transformació de la DGAIA en la nova DGPPIA, a partir d'aquest 1 de novembre, serà la Direcció General de Prestacions Socials qui s’encarregarà de dirigir la gestió de les prestacions socials de les persones joves extutelades, tal i com va anunciar la consellera Mònica Martínez Bravo al Parlament de Catalunya i recorden des de Drets Socials.

L'informe constata que no es comprovava la informació

Segons l’auditoria, entregada fa setmanes al Departament, els educadors del Servei de Valoració i Seguiment de les Persones Joves Extutelades (SEVAP), gestionat per les fundacions Resilis i Mercè Fontanilles, i creat el setembre de 2022, van millorar la supervisió d'aquests extutelats, complint amb revisions semestrals i fins i tot, amb trucades gairebé diàries, segons es recull en l'auditoria i confirmen diversos testimonis. Tot i així, l'anàlisi econòmica conclou que "els procediments han resultat ineficaços perquè s’han basat, generalment, en la informació obtinguda de l’entrevista amb la persona beneficiària i, amb excepcions, no consta que es comprovés" amb dades com la vida laboral, a la qual la DGAIA té accés però els educadors no.

"Els educadors han pecat de creure's aquests joves", expliquen a la SER treballadors de la conselleria. Per exemple, alguns usuaris deien als seus referents que havien treballat només un dia per fires, ingressant pocs diners i, per tant, podien seguir percebent l'ajuda. Després, quan l'auditoria ho ha comprovat amb els informes de vida laboral i els contractes, han comprovat que aquell jove feia temps que tenia una feina amb un sou incompatible amb la prestació.

Les conseqüències econòmiques no són menors. Només en la mostra analitzada, l'auditoria detecta pagaments indeguts per valor de 167.933 euros en prestacions durant 2023 i 2024. L'informe posa de relleu el cas de set joves que van percebre 68.819 euros que no els corresponien, ja que durant aquell període estaven treballant. Pel que fa als pisos tutelats, l'auditoria externa ha identificat incidències per valor de gairebé 42.000 euros en dos anys.

L'informe extern proposa cinc recomanacions al Departament, entre les quals, es destacar la necessitat de fixar uns mínims obligatoris de seguiment; "establir procediments àgils i eficaços per contrastar la informació obtinguda pel SEVAP amb informació de la Seguretat Social, l'Agència Tributària i el padró d'habitants", o incorporar el reintegrament retroactiu dels pagaments indeguts.

Una "elevada càrrega de treball" dels educadors

L'informe dibuixa un sistema tensionat per l’elevada càrrega de treball i la falta d’instruments de verificació, que durant anys ha confiat en la declaració dels joves sense comprovar-la. També ressalta la professionalitat dels educadors i la seva tasca a l'hora de fer un seguiment dels joves en un context complicat. Consultats per SER Catalunya, els treballadors del SEVAP lamenten que, de mitjana, porten 70 casos anuals, que s'enfilen a més de 100 en alguns casos.

L’auditoria conclou que la situació "no ha garantit el compliment de la normativa", ha generat pèrdues econòmiques per a l’Administració i ha deixat sense control prestacions socials destinades a un col·lectiu especialment vulnerable. De l'informe es desprèn, però, que no hi ha hagut frau, ni enriquiment per part de les fundacions, ni responsabilitats penals, tot i que tampoc es recull explícitament. L’informe apunta a un “desajust normatiu”, a problemes “operatius” i mancances en els “sistemes de control” existents.