La DGAIA ha trigat 11 mesos de mitjana a concedir ajudes a joves extutelats

Barcelona

Almenys fins l'any passat, la Direcció d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) ha trigat 11 mesos de mitjana a resoldre les sol·licituds d'ajudes destinades a joves i adolescents un cop deixen d'estar sota tutela de la Generalitat perquè compleixen 18 anys. Són dades que es desprenen de l'auditoria encarregada per la conselleria de Drets Socials avançada per SER Catalunya.

L'informe fiscalitzador ha analitzat una mostra de centenars d'infants de Girona entre els anys 2022 i 2024 i conclou que els casos on el Govern ha estat més ràpid s'ha trigat vuit mesos a aprovar la sol·licitud, mentre que el més lent es va endarrerir 19 mesos. Les ajudes als extutelats han estat sota la lupa després de l'escàndol dels pagaments indeguts.

"La gran pregunta que ningú s'atreveix a formular és: de què viuen aquests nens durant els 11 mesos que han quedat al carrer sense ajudes?", reflexionen treballadors del Departament de Drets Socials a SER Catalunya. "Molts passen a dependre d'amics o entitats, d'altres passen un altre cop a situació de risc, molts fan qualsevol feina perquè estan desesperats... Fan el que poden", diu Kautar Loukaini, directora a Fundació Eveho, que treballa amb aquest perfil de joves i que forma part de la FEPA-Xarxa d’entitats per a l’emancipació juvenil.

"Tants diners de cop és més un problema que no una ajuda"

En Pau va demanar la prestació el gener de 2023, perquè el mes de maig d'aquell mateix any sortia del CRAE (centre residencial) on estava sota tutela de la Generalitat. No va rebre la resolució de la prestació fins desembre de 2024. "Surto del CRAE, veig que no tinc ingressos i ningú em dóna resposta, per tant em busco una feina i deixo els estudis", assegura en una conversa amb aquesta emissora. Va abandonar a mig curs el primer de batxillerat i va agafar "la primera feina que vaig trobar".

Des que va començar a cobrar la prestació va reprendre els estudis, però lamenta que va "perdre molts vincles i moltes relacions" per sortir abruptament del seu institut. Creu que els seus plans de futur, en un moment molt delicat, als 18 anys, van quedar molt condicionats "de manera molt violenta i amb una vida molt inestable". Ell va cobrar 8.000 euros de cop, de manera retroactiva, amb l'ajuda d'aquell mes i la de tots els anteriors on estava pendent de resolució. En Pau creu que en va fer una gestió responsable, però creu que "la majoria de joves a aquesta edat no tenen les eines necessàries per fer-ho, i tants diners de cop poden ser més un problema que una ajuda".

"Molts fan servir els diners per pagar deutes o fer pagaments urgents. Evidentment, alguns s'ho gasten tot de cop perquè mai a la vida han tingut un pressupost", diu Loukaini. "Si els diners arriben de cop, la prestació no té cap funció educativa i d'acompanyament, no és problema dels joves, és un error del sistema", sosté.

En alguns casos, alguns joves han arribat a rebre 14.000 euros de cop després de 19 mesos d'espera. Aquesta ajuda hauria de ser un tràmit molt "àgil", segons confessen les fonts citades a l'auditoria. Hi ha tres condicions per poder rebre aquestes prestacions: fer 18 anys sota tutela de la Generalitat almenys en el darrer any, no tenir ingressos i subscriure un Pla de Treball Individual que inclou objectius de feina, estudis i hàbits socials per aconseguir ser una persona autònoma. Aquesta informació està a disposició de la Generalitat, perquè tots els usuaris eren menors tutelats fins el moment de demanar el subsidi. "Sempre veiem el mateix: es compren un mòbil, un patinet i la resta ho envien a la família", lamenten alguns educadors consultats.

"La prestació hauria de ser un pont entre la tutela i la vida autònoma"

Loukaini, acostumada a tractar amb aquests joves, lamenta que la raó de ser de la prestació queda completament pervertida quan triga tants mesos a resoldre's. Recorda que un jove tutelat, quan surt d'un centre residencial, es troba de cop sol buscant pis, havent d'estudiar, buscant feina... I molts cops sense família, ingressos ni una xarxa que el pugui sostenir emocionalment i econòmicament.

"Volem que siguis autònom, però no t'ajudem a temps. Aquest és el missatge que reben quan triguen tant en rebre l'ajuda", assegura. "Poc a poc deixen enrere expectatives perquè s'han de centrar en la immediatesa, amb només 18 anys, i una incertesa vital que genera angoixa", afegeix. Loukaini creu que, per a joves que han tingut un camí vital molt complicat, aquesta situació referma la sensació d'abandonament, aquest cop per part del sistema.

A l'auditoria encarregada pel Govern sobre els pagaments indeguts a extutelats, tot i que no se centre en aquest aspecte, queda recollit que aquesta pràctica “provoca importants disfuncions en el seguiment de les prestacions econòmiques i d’habitatge, al no produir-se una adequada correlació entre la data en què s’acorden els ingressos i la del pagament”. En altres paraules: els retards no només deixen els joves sense recursos, sinó que també dificulten el seguiment de la prestació així com el control, la planificació i el suport social que haurien d’acompanyar aquesta etapa crítica cap a la vida adulta.