El Gitano de Balaguer, salut mental, addiccions, música i vida

Barcelona

La primera pregunta que fem a David Fernández, director del documental sobre El Gitano de Balaguer no pot ser cap altra: qui és el gitano, qui és Joan Porta (1966)?: "És un cantautor d’un lloc concret, Balaguer, que és també la meva ciutat. És referent pel seu estil, pel sarcasme, per parlar de realitats crues i incòmodes. Sempre ha estat més valorat fora del seu municipi que dins. Dins, se’l coneix per haver tingut crisis de patiment psíquic, ingressos hospitalaris, i se l’ha etiquetat com a addicte a les drogues, tot i que fa anys que ha passat per un procés de desintoxicació i està en una altra etapa". Al final, la pel·lícula vol fer justícia amb un personatge que ha sofert l'estigma, però que també és seguit per la seva música, una barreja de rumba i rockabilly, el "rumbabilly".

L'origen

Fernández va treballar en salut mental durant deu anys abans de crear la cooperativa audiovisual Càmeres i Acció, la productora del documental: "Sempre he parlat amb el Joan quan he anat a Balaguer, encara que fossin poques paraules. Ell m’explicava coses, i en una d’aquestes em va dir que estava fent xerrades de sensibilització sobre salut mental, que volia escriure un llibre, que no li estaven fent cas... ". I a partir d’aquí, el director va pensar que podia explicar la seva història. Són hores d'entrevistes (reduïdes a un metratge d'hora i mitja) on Porta parla sense embuts dels seus episodis de brots psicòtics -"m'oblidava que estava malalt"- i les addiccions: "Hi ha dos moments que parlen del que vol dir ser un pericaire —penjat a la cocaïna— i del que vol dir viure amb el cavall. El relat és bastant cru i directe".

Memòria col·lectiva

El film, que s'ha estrenat al Festival de Cinema Documental Musical In-Edit de Barcelona, també "té una part de memòria històrica. El Joan és memòria viva d’un moment concret de Balaguer, els anys 80 i 90. Era un referent musical, de música alternativa, i en un món de moviments de gent dels pobles de l’entorn", explica Fernández. Moviments okupes i llibertaris que van ajudar-lo a gravar la primera maqueta, i que el van acollir durant les seves crisis. A la pel·lícula parlen persones que han tractat el músic, la majoria de Balaguer, però també hi té un paper destacat un referent del punk esapnyol que, com el Gitano, també pateix la malaltia mental, Manolo Kabezabolo que diu: "Yo prefiero que la locura siga, pero bien encauzada".

Estrena local

Després de la première a l'In-Edit de 'El Gitano de Balaguer. El carro pel pedregar' amb la presència d'un emocionat Joan Porta que va cantar en directe, el documental s'estrenarà al poble del cantautor el dissabte 29 de novembre. I un apunt final del director David Fernández: "És una història de salut mental, però també de classe social. Moltes de les seves cançons utilitzen expressions laborals que expliquen com ell treballa i de quina classe social és. Aquestes expressions s’estan perdent, i ell les recupera".