"Si puc evitar un patiment humà, ho faré": voluntaris catalans un any després de la dana

Barcelona

"Si puc evitar un patiment humà, ho faré", assegura Paco Túnez, voluntari des de fa més de 30 anys a la Creu Roja. Ara fa un any, en Paco, tal com van fer milers de catalans, va decidir dedicar part dels seus dies de vacances a ajudar les terres valencianes després de la dana. La tragèdia va deixar 237 morts, 229 dels quals al País Valencià. Dels dies a Paiporta, un dels municipis més afectats, en recorda el caos: "La primera impressió va ser de caos. Les persones patien una situació que no tinc paraules per definir. Va ser molt complicat". Tot i que en Paco ha estat en altres catàstrofes com el terratrèmol d'Haití del 2010, la situació al País Valencià el va desesperar.

També a l'Artur, company de la Creu Roja, així com a en Miquel i l'Oriol, que van organitzar-se a través de la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans. "A València, el que era impressionant era l'abast. Quan hi ha un accident de tren, la situació és molt concreta, però allà era un abast molt important de terreny i d'afectació", reconeix l'Artur. En Miquel recorda "la tristesa col·lectiva": "Hi havia molta pols. No hi havia res. Recordo l'olor que feien els carrers. És com la que fa el Zoo de Barcelona".

Als voluntaris també els va impressionar la solitud dels veïns i veïnes valencians. Més enllà de la gent que va perdre casa seva, recorden la quantitat de persones, sobretot avis i àvies, que van estar dies i setmanes sense poder sortir de casa seva perquè els era impossible. "Era desesperant", assegura en Miquel. Si bé és cert que les tasques que van fer-hi, principalment, van ser de neteja i rescat, també van escoltar: "La gent tenia necessitat d'expressar-se, d'alliberar la tensió que sentia en aquell moment", explica l'Artur. "La situació era molt delicada", defineix l'Oriol.

La solitud la van combatre desplaçant-se fins al País Valencià, a fer costat i ajudar a qui ho havia perdut tot. Els dos voluntaris de la Creu Roja ho celebren. D'una banda, en Paco recorda "la solidaritat de moltíssimes persones". De l'altra, l'Artur agraeix que en situacions d'aquesta mena, "les persones quan és necessari traiem el bo i millor". Segons expliquen tots, ja l'endemà de la dana tenien clar que volien baixar a la zona afectada per fer el que calgués.

Els voluntaris destaquen l'organització d'aquells dies. Sense les associacions, les entitats i les persones encarregades de liderar les tasques consideren que hauria estat impossible. "No era només el fet de portar material, sinó que el que vam recollir a Sabadell, el vam dur porta a porta. Allà hi havia gent organitzada", explica l'Oriol.

Tornar, un any després

Un any després, alguns d'ells han tornat a poblacions com Alfafar o Paiporta. La situació, diuen, ha millorat, però encara hi ha molts veïns amb necessitats. Els voluntaris denuncien que hi ha ajudes que encara no han arribat i lamenten la lentitud dels processos. "La realitat en termes de necessitats bàsiques sembla que ha millorat, però els veïns ens diuen que la situació no s'ha solucionat encara", afirma el voluntari de Sabadell.

Aquesta setmana s'ha complert el primer aniversari de la dana. Aniversari que ha coincidit gairebé amb la compareixença, davant la jutgessa, de la periodista amb qui el president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, va dinar el 29 d'octubre de l'any passat.