Aquí Catalunya
Ocio y cultura

Què han de tenir les sèries per connectar amb el públic?

Esteve Rovira, director de sèries com 'El Cor de la Ciutat', encara conserva cartes d'espectadors agraint papers de la ficció com el Max

Què han de tenir les sèries per connectar amb el públic?

Què han de tenir les sèries per connectar amb el públic? És una pregunta molt difícil de respondre, i més quan es fa la vista enrere i es veu l'èxit de ficcions com 'El cor de la ciutat', 'Ventdelplà', 'La riera', 'Nissaga de poder', o més recents, 'Com si fos ahir'. Darrere de bona part d'elles hi ha el director Esteve Rovira, que aquest dimarts a l'Aquí Catalunya juntament amb la coach d'actors Montser Bernad, han repassat algunes de les claus quan parlem de l'èxit de les ficcions.

"Han de connectar amb la gent", diu Rovira. Es refereix a plasmar problemàtiques i relacions el més proper a la realitat que coneixem, que l'espectador d'alguna manera pugui empatitzar. De fet, l'exemple d'això és el cas del Max (Bernat Quintana) al 'Cor de la ciutat', un dels primers personatges homosexuals que van sortir a Tv3. "Encara conservo cartes d'espectadors donant-me les gràcies per fer públics personatges amb realitats com aquella, perquè era també la de molta gent", molta gent que fins llavors no tenia representació en pantalla.

El món de les telenovel·les catalanes és molt extens i amb grans èxits. Els rodatges d'aquestes són molt intensos, ja que l'actor interpreta el personatge durant anys, perquè per exemple sèries com 'Cor de la ciutat' van durar en pantalla 10 anys. Interpretar tants d'anys un mateix personatge pot suposar que s'entremesclin els dos. Montse Bernat, coach actoral i psicòloga especialista en actors i actrius, explica que és una situació complicada, "l'actor va creixent amb el personatge" i és molt important treballar amb els actors la separació de la vida actoral a la personal. A més, el públic també identifica a l'actor com el personatge i "esperen que reaccioni com aquest", comenta Bernat. Els actors i actrius la seva eina de treball "són ells mateixos" i ho han de gestionar, però, sobretot "no s'ha de perdre aquesta cosa de passar-ho bé fent el paper de dolent o plorant. Quan es perd això hi ha alguna cosa que no funciona", explica Montse Bernat.

Les sèries diàries requereixen un gran compromís actoral, en un rodatge es poden arribar a gravar 11-12 seqüències en un dia. "A les deu estàs rient i a dos quarts d'onze estàs plorant", explica Rovira, posar-se dins el personatge és difícil i, per això, "s'ha de deixar el personatge a plató i no portar-lo a casa". Hi ha actors i actrius que necessiten fer un ritual com a tancament en sortir del plató per deixar enrere el personatge.

Els dolents dins les telenovel·les juguen un paper molt important i això ho sap molt bé David Bages, actor català, en la seva llarga trajectòria ha interpretat a grans personatges antagonistes com el d'Amadeu Cavanilles. L'actor explica que el que vol aconseguir amb la seva actuació és: "Quan faig de dolent intento que l'espectador empatitzi en algun moment". Per ficar-se dins el personatge Bages el que fa és "entendre'l, justificar-lo dintre del raonament del personatge, perquè el construeixes que sigui verídic". Buscar els matisos dins els pitjors personatges, per fer-ho més real i proper a l'espectador és clau diu Bages, ja que "totes les persones són complexes".