La pressió del plató d’OT segons Nina i les semifinals de Miki Núñez

El cos té memòria. Ho té clar la cantant, actriu, logopeda i durant anys directora de l’Acadèmia d’Operación Triunfo, Nina, però també el cantant i exconcursant del format Miki Núñez. No van coincidir en temps ni espai al plató del programa, un dels més populars del moment, però sí en algunes de les conseqüències i particularitats de participar-hi. L’Aitana deia fa uns dies en un pòdcast: “La Noe (Galera) em pot demanar el que vulgui, menys tornar a cantar en aquell escenari, perquè psicològicament no ho tinc ben col·locat.”

“Tornar a cantar allà i afrontar aquestes pors, posar-s’hi davant, genera malestar. Entenc perfectament l’Aitana, a ella i a tots els que hagin sentit alguna cosa semblant”, diu Nina. Hi haurà qui passi per alguna cosa com l’Aitana, la popular cantant, però també n’hi haurà que sigui tot el contrari.

És aleshores quan Miki Núñez, en aquesta conversa al programa Aquí Catalunya, recorda el seu particular “trauma” relacionat amb les semifinals. El Miki va quedar sisè a l’edició d’OT 2018, va ser eliminat a la semifinal. “Ara, a tots els programes que presento o he presentat, em passa una cosa, i és que arriba la semifinal i, un cop fora, ploro. Em passava i no ho entenia, fins que gràcies al meu psicòleg, després de parlar-ne, em va fer veure que era perquè jo havia estat eliminat en aquella fase. El cos té memòria”, reflexiona.

Aquest dimecres, la Nina ha assistit a l’Acadèmia per impartir un taller titulat Entrena com un atleta. Ha tornat a trepitjar l’edifici després de vuit anys. “A més de l’entrenament de veu, per a mi un altre de molt important és el mental: gestionar-se mentalment i emocionalment”, i matisa que serà una preparació que els servirà ara però també en el futur. “Tinc algunes eines que els poden ser útils, però cada concursant transitarà per aquest procés d’estar a OT i sortir-ne després d’una manera diferent”, afegeix. Per això no li agrada donar “consells”; l’únic que pot fer és compartir la seva experiència. Insisteix en una cosa, això sí: el treball físic ajuda la ment.

Preguntat pel seu pas pel programa, el Miki —ja ho ha dit en entrevistes anteriors— defensa que van ser els tres mesos més feliços de la seva vida, i que hi tornaria a entrar amb la resta de concursants. El tema és quan surts: “Ara veig que només fa dos anys que he tornat a aprendre a respirar. Se m’havia oblidat, patia d’estrès, i l’esport m’ha ajudat molt. A dins estàs molt cuidat, i quan surts és una altra història: un mateix s’ha d’encarregar de trobar les seves pròpies eines per tirar endavant. El cop és enorme”, recorda.

“Estimo molt aquest programa”, diu la Nina en referència a OT, però descarta tornar-hi de manera estable, “estic en una altra lliga”. No dubta a tornar-hi de la mateixa manera que aquest dimecres, per compartir les seves experiències. Acaba amb una reflexió sobre els cantants, actors, músics... “Tenim la gran sort de tenir un ofici inestable que ens fa forts i resilients, no ho veig com una maledicció.”