Santi Ricart: "Malgrat haver treballat molt com a actor he pensat bastants cops a deixar-ho"

BARCELONA

L’actor Santi Ricart ha passat pel Llapis de Memòria per parlar de Carn Humana, la comèdia àcida i provocadora que protagonitza a la Sala Atrium fins al 30 de novembre. “És una bèstia negra”, confessa Ricart, que admet que explicar l’obra sense revelar massa és tot un repte. Escrita per Josep Julien, Carn Humana retrata una parella amb un fill adoptat, el Mirko, immersa en una competició absurda per demostrar que el seu fill és millor que el dels altres. “És una crítica molt bèstia al capitalisme salvatge que vivim”, afirma.

La funció, que ja ha fet les primeres funcions, provoca al públic un riure incòmode, d’aquells que surten amb una “O” de sorpresa i inquietud. “És aquest riure el que busca la funció”, explica Ricart, que destaca la capacitat del text per portar les situacions quotidianes a límits insospitats. També és una crítica a la paternitat contemporània: “Vivim en una societat on els nens són els reis de la casa, i els sobreprotegim massa”.

Com a pare, Ricart reconeix que algunes escenes li ressonen. La seva filla Aina, de 18 anys, estudia teatre musical, una vocació que va néixer després d’un viatge a Londres on van veure Hamilton. “Estava tan emocionada que ens agafava la mà tota la funció. Va ser una nit màgica”, recorda Ricart, que confessa sentir por com a pare protector, però també orgull. “Soc culpable, l’hem portat a veure molt teatre. Ara només puc ajudar-la tant com pugui”.

Ricart també té un vincle especial amb la ràdio. Va presentar el programa Sí o què? a Ràdio Sabadell, un espai que va començar com un concurs i va evolucionar cap a un format més teatral, amb personatges i humor. En aquell programa va coincidir amb un jove Ricard Ustrell. “La ràdio és el mitjà més teatral que existeix”, afirma.

Tot i haver estudiat informàtica a la UOC i haver-se plantejat deixar la interpretació en moments difícils, Ricart confessa que li seria molt complicat abandonar el teatre. “Sempre tindré el cuquet. És una feina que et porta, però també et consumeix. Quan es converteix en feina, perds una mica l’afició”.

Entre les cançons del seu llapis de memòria, Ricart reivindica Conflicto armado de Los Burros, Basket Case de Green Day i Seaside Rendezvous de Queen. “És un bon moment per recordar, per jugar, per fer teatre. I per seguir endavant”, conclou, acomiadant-se amb la mateixa cançó amb què tancava el seu programa de ràdio: Esto es un buen momento.

Les cançons de Santi Ricart:

• L'Empordà (en directe) - Sopa de Cabra
• Basket Case - Green Day
• You'll Be Back - Hamilton
• Conflicto armado - Los Burros
• Seaside Rendezvous - Queen
• Un Buen Momento - M-Clan