Juli Fernández (secretari general d’Economia): "No té sentit parlar de creixement econòmic si cada vegada hi ha més gent que queda despenjada”

Barcelona

“El nostre model competitiu ha d’apostar per la competitivitat, no pels costos baixos. Si apostem pels costos baixos, acabem en un model de precarietat”. És una de les reflexions del Secretari General d’Economia i Finances, Juli Fernández, en una entrevista al programa SER Conversa, titulat “El lideratge industrial de Catalunya”.

Fernández ha defensat una millora de la productivitat, com el camí per poder augmentar els salaris i les condicions de vida dels treballadors. “No té sentit parlar de creixement econòmic, si cada vegada hi ha més gent que queda despenjada”, ha assenyalat. “Per generar riquesa, és important que hi hagi igualtat d’oportunitats”, ha afegit.

El secretari general també ha destacat les actuacions del pla “Catalunya Lidera”, un “full de ruta del Govern” fins al 2030, que preveu mobilitzar 18.500 milions d’euros. Els seus objectius són el progrés econòmic, la millora de la igualtat d’oportunitats, la transició ecològica, la vertebració territorial i la col·laboració publicoprivada. Els àmbits d’actuació van des de les infraestructures a la innovació, passant per la reducció de les desigualtats.

900 beneficiaris del “Préstec Emancipació”

Preguntat per les actuacions previstes al pla “Catalunya Lidera” en matèria d’habitatge -una de les principals preocupacions de la ciutadania-, Fernández ha ressaltat l’èxit dels “Préstecs Emancipació”, que es van posar en marxa el setembre passat. L’Institut Català de Finances ha concedit préstecs a 900 joves per finançar l’entrada del seu primer habitatge.

A més, el secretari general ha apuntat que el primer semestre de l’any vinent començarà la construcció de pisos als més de 600 solars que els ajuntaments han posat a disposició de la Generalitat. “En total, l’any 2025 haurem invertit més de 1.500 milions d’euros en habitatge. Veníem d’invertir-hi 1.200 milions d’euros el 2023”, ha comparat.

Reindustrialització, descarbonització i talent

Al SER Conversa també s’han posat a debat els reptes de la reindustrialització de Catalunya, en una taula rodona on hi han participat Carles Rivera Molins, coordinador gerent del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona; Maria Sánchez Vidal, doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i sòcia de KSNET; Emilio Palomares, director de l’Institut Català d'Investigació Química; i Laia Garriga, promotora tecnològica d’intel·ligència artificial aplicada al centre tecnològic Eurecat.

Ampliar

Cerrar

“Estem en un mercat laboral extremadament dual. Tenim gent cobrant moltíssim i gent cobrant molt poc”, ha exposat Maria Sánchez Vidal. “Totes aquestes persones amb nivells educatius intermedis han anat a parar als serveis, a la part on es cobra poc. Si reindustrialitzem podem tornar-los a atraure i intentar acabar amb aquesta dualitat”.

“Si parlem amb empresaris, un dels principals problemes que identifiquen és la falta de treballadors qualificats”, ha afegit Carles Rivera, en referència als tècnics formats en FP Dual, en matèries com l’energia i l’aigua, les TIC, la mecànica, l’electrònica, la química o l’automoció. “Això fa de coll d’ampolla. És un fre al desenvolupament perquè no es troben treballadors”.

Laia Garriga ha destacat la falta de dones en l’àmbit industrial. “No hi ha referents. Les polítiques dintre les empreses no afavoreixen la promoció de les dones”, ha lamentat. “Les dificultats que es troben les dones al món industrial són evidents. La intel·ligència artificial, la digitalització… són sectors molt masculinitzats.

“Jo no crec que tinguem un problema de talent. De talent n’hi ha molt a Catalunya”, ha defensat Emilio Palomares. “El problema és com el retenim, perquè no estem sols. Si volem crear un entorn industrial, hem de saber que aquesta gent que treballa a la indústria no cobra 34.000 euros a l’any. Cobra una mica més. Potser el doble”, ha avisat.