Per què no hi ha cap obra de Gaudí a Reus?

Barcelona

Des de setembre s'està celebrant el centenari de la mort de l'arquitecte Gaudí. La seva obra es pot veure repartida per tota la ciutat de Barcelona. Gaudí, "sembla ser per tots els estudiosos i proves documentals que era de Reus", explica Joan Navais, historiador. Però hi ha alguns testimonis orals que apuntaven al fet que pogués ser de Riudoms. El que queda clar diu Navais és "que era del territori", però no té gran importància, perquè ni a Reus ni Riudoms no hi ha cap obra seva. Antoni Gaudí es va formar a Barcelona i no va tornar a Reus. Carlota Casanova es pregunta el perquè d'això: "No sé si va ser culpa seva o ningú el va cridar".

La resposta aquesta qüestió, segons Carlota Casanova era "representatiu del tipus de dirigent, de comerciants que hi havia a Catalunya que tenien diferents tipus de sensibilitats". Navalls considera que "potser eren incompatibles. Gaudí tenia una ideologia diria conservadora i Reus era una ciutat més lliberal més avançada". A més, també apunta que Gaudí era molt religiós, la qual cosa es pot comprovar en la seva obra i Reus era "una ciutat anticlerical". Però, el que sí que és clar és que el territori de Reus el va inspirar en la simbologia de les seves creacions, el camp, les muntanyes, etc.

En contraposició a això, Casanova explica que el problema no era que Gaudí fos conservador, sinó que se'l va saber entendre. Pel que fa a la religió, "va anar esdevenint més religiós amb l'edat", ja que es poden trobar en la seva obra "elements molt maçònics", explica Casanova. Antoni Gaudí és el gran arquitecte del modernisme català, "però era molt més avançat que altres arquitectes del moment", afegeix.

L'arquitecte català anava més enllà, "molts dels arquitectes del moment només entenien l'arquitectura, com una arquitectura de façanes. Ell agafa el llenguatge de l'art Novau Europeu". Aquest nou art anava en contra de la industrialització, amb la qual cosa Gaudí estava d'acord, "perquè sent que els treuen els oficis i els elements de la natura, i amb el llenguatge formal recupera aquests elements", diu Casanova. Però, tot i que, era un avançat al seu temps, la seva obra no es va acabar d'entendre fins als anys 60-70, ja que abans se'l tenia "com un boig que no havia aportat res a l'arquitectura".