'Divinize' de Rosalia fa referència a la poma d'Adam i Eva: "Una de les grans mentides de la història"

Barcelona

En el nou disc de Rosalia, 'Lux', hi ha la cançó 'Divinize", que en els primers versos diu: “Fruita vermella i rodona, qui l'endevina? Òbviament, és la poma, que està prohibida". És una clara referència al Gènesi de la Bíblia en què s'explica la història d'Adam i Eva. A més, en la cançó Rosalia menciona la poma com la fruita de l'arbre prohibit. Però, Xavier Carmaniu, historiador, desmenteix que el fruit prohibit fos una poma, és una de les "grans llegendes urbanes de la humanitat" que s'ha estès durant segles, assegura.

En el Gènesi, concretament en el primer capítol sobre l'origen del món, s'explica com Adam i Eva mengen del fruit de l'arbre prohibit, caient en el pecat. Una història coneguda popularment i tothom té al cap que el fruit és una poma, així s'ha representat sempre. En realitat, segons Carmaniu, en cap moment s'especifica quin fruit era el de l'arbre prohibit.

I per què es pensa que és una poma el fruit prohibit? "El problema és quan els artistes, per exemple en el renaixement els pintors havien de representar l'escena del Gènesi i necessitaven buscar una fruita per fer-ho", comenta l'historiador a l'Aquí Catalunya. Alguns dels artistes van escollir la magrana,"fruit un poc sensual", i d'altres, la gran majoria, van escollir la poma.

L'elecció de la poma per representar el passatge bíblic és per dues raons. "En llatí poma és 'malum' igual que mal" i també per la influència de la mitologia grega amb la poma de la discòrdia.

"Normalment, ens pensem que la cultura o les religions apareixen del no res i, realment, són el fruit de l'evolució d'altres creences anteriors", diu Xavier Carmaniu. A la mitologia grega hi havia molta presència de pomes en els seus mites. Com és el cas de la poma de la discòrdia, que la va llançar Eris, deessa de la discòrdia, a tres deesses: Hera, Atena i Afrodita.

Aquesta poma duia un missatge: "per la deessa més bonica". I així va començar la disputa, perquè totes tres la volien. Per solucionar-ho van parlar amb Paris, príncep de Troia, perquè escollis a la més bella. Les tres deesses el van subornar, però va guanyar Afrodita que li va prometre l'amor de la dona més bonica de la terra: Helena, reina d'Esparta, que ja s'estava casada amb Menelau. Així és com s'inicia la famosa guerra de Troia.

D'aquest relat es nodreixen els artistes del renaixement, que reconnecten amb els clàssics, per pintar a Adam i Eva amb una poma. "I aquesta poma és la que canta Rosalia a 'Divinize' ", apunta Carmaniu.