El fenomen de la ‘zero-publicació’: per què els joves han deixat de compartir la seva vida a les xarxes?

Barcelona

Durant anys, publicar a xarxes era demostrar existència. Una festa, un cafè, un look, una platja. Avui, però, hi ha un cansament general visible. Feeds plens d’anuncis, influencers, IA, vida fabricada… i al mig, la vida real que sembla poc i insuficient. Segons el periodista del New Yorker Kyle Chayka, hem entrat en la fase de la “zero-publicació”, el moment en què molta gent s’adona que ja no val la pena compartir la seva vida a internet.

Segons una enquesta del Morning Consult, un 28 % dels usuaris diu que publica menys que l’any anterior, i entre la generació Z aquesta xifra arriba al 37 %. A El Balcó de SER Catalunya n’hem parlat amb el sociòleg expert en desinformació, plataformes i propaganda digital, Iago Moreno; i amb Clara Roig, una jove de 21 anys que fa més d’un any que no penja res al seu perfil d’Instagram.

La Clara explica que va deixar de publicar “quan Instagram va deixar de ser un fòrum per ser un aparador”. Recorda que abans compartia moments amb els amics i comentava les seves fotos, però que ara ja no és un espai d’intercanvi, sinó de consum: “Entro al feed i no hi veig res que m’interessi", afegeix, "Una de cada tres històries és publicitat, no d’una persona que jo segueixi.”

Per ella, publicar ja no té sentit perquè les plataformes “estan dissenyades perquè vegis contingut pagat i no les fotos dels teus amics”, i afirma que “Si publicar és entrar al mercat, jo prefereixo no jugar-hi”. Més que un gest polític, diu que és una manera de reivindicar espais d’oci horitzontals, on poder interactuar de debò amb els amics.

El sociòleg Iago Moreno hi veu un canvi profund de cultura digital, opina que “Compartir la teva vida s’ha tornat cringe", comenta que les xarxes, que havien promès ser un espai de trobada i d’intercanvi, s’han convertit en un "Times Square digital" ple de marques, influencers i contingut generat per intel·ligència artificial. Segons ell, deixar de publicar és “un símptoma de cansament col·lectiu i d’atracament, d’haver arribat al límit de saturació”.

Ara bé, Moreno alerta que “això no vol dir que la gent hagi marxat de les xarxes”, la majoria de joves continua connectada, però en una posició més passiva, consumint contingut en lloc de crear-ne: "Les xarxes que havien nascut per compartir idees i moments s’assemblen cada cop més a un aparador publicitari”, assenyala. La Clara reconeix que aquesta passivitat té un cost social, i admet que no publicant, perds un punt de connexió amb gent que ja no tens a prop, encara que fa una defensa al fet de "tornar a l'analògic", com fer una simple trucada.

Per al sociòleg, el que està passant és una mena de “resistència suau”: “No tothom té la força per desconnectar del tot, però molts joves estan intentant viure fora de la lògica del ‘like’”. Tot i això, dubta que les grans plataformes se sentin amenaçades: “La colonització que han fet de les nostres vides és tan gran que aquestes petites resistències no les alteren gaire”.

Iago i Clara coincideixen en una sensació, la llibertat d’abans, "quan les butxaques pesaven més, amb la càmera analògica, el mòbil antic i les claus, però la vida semblava més lleugera". Ella no ho va viure, però ho està començant a intentar.