Guillem (80 anys): "El casal m'ha fet recuperar les ganes de viure"

Barcelona

El Balcó ha sortit de l’estudi per convertir el Casal de Persones Grans del Taulat – Can Saladrigas en un espai de ràdio i conversa. L’objectiu: entendre què significa envellir en una ciutat com Barcelona i, sobretot, escoltar el testimoni dels que ho viuen en primera persona.

El Guillem, de 80 anys, ens explica com el casal li ha “tornat les ganes de viure”. La mort de la seva dona, la pandèmia i el tancament temporal de l’equipament van marcar una fosca etapa, però assegura que tornar al casal li ha permès recuperar rutines, amistats i motivació. D’entre les més de 40 activitats que ofereix l’espai, forma part d’un grup de playback i, cada divendres, fa de DJ. “El més important és no quedar-se al sofà”, repeteix. I reivindica que els casals “ja no són només per jugar al dòmino”.

Al seu costat, la Montse, de 68 anys, ens regala una mirada diferent. Per a ella, el casal és un espai de diversió, però sobretot un espai de persones, sense edats ni etiquetes. Defensa que el terme “gent gran” sovint és pejoratiu i que no busquen ser definits: “No em sento vella”.

La tècnica de gestió del casal, Carme Ojeda, destaca l’alta demanda i com moltes de les activitats tenen llistes d’espera. “Aquest any hem tingut més de 1.000 inscripcions”. Ojeda afirma que treballar amb persones grans és “altament enriquidor”. "Se n’aprèn moltíssim cada dia; de les seves sensacions, les coses que pensen, que fan… ".

La taula també ha comptat amb la participació de Pedro Aguilera, comissionat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona, que ha abordat el repte de l’envelliment accelerat que viu la ciutat i la necessitat de reforçar els recursos d’acompanyament. Ha assegurat que la vellesa és ja una prioritat de l’agenda política, amb noves línies de treball que van des de la cultura i l’esport fins a la digitalització i l’accessibilitat urbana. Ha defensat que aquestes polítiques s’impulsen cada vegada més amb cocreació: escoltant els usuaris, no dissenyant per ells sinó amb ells.

Des del mateix barri també hi ha històries de vincles intergeneracionals. Dos alumnes de l'Institut El Joncar, el Pol i l'Ona, i el seu professor, l'Oriol Gasset, han compartit l’experiència de participar en activitats conjuntes amb el casal com zumba, pintura i tallers diversos i han destacat l’aprenentatge que n’obtenen. “No s’ha de subestimar la gent gran”, deien. I alhora, remarquen que el contacte directe trenca tòpics i crea connexions inesperades.

Una altra iniciativa que busca teixir comunitat és la que impulsa Maripla Torres, responsable d’un grup d’ajudes mútues format per persones amb fins a 20 anys de diferència d’edat. Segons explica, envellir “és una etapa llarguíssima i riquíssima que s’ha de gaudir”, i per fer-ho és clau no viure-ho sol. El grup compta amb un mapa de veïnatge d'entre 60 i 80 anys i marca distàncies màximes de deu minuts per facilitar que els veïns vagin junts al casal, quedin per fer el vermut o activin petites xarxes de suport quotidià.

Les nostres Parelles de Fet, Nausicaa Bonnín i Olga Viza, també han volgut reflexionar sobre envellir en la societat moderna. “No tinc por a l’envelliment, sinó a la decrepitud. Ara mateix el que no és productiu, ho llencem a les escombraries”, argumenta la Nausicaa. D’altra banda, l’Olga assegura rotundament que “amb amor i companyia no es pot tenir por”.

La Graderia del Balcó, ha estat per a la Maria, de 84 anys, que ha deixat clar que l’edat no li marca el ritme. Es lleva a les cinc del matí i arranca una forta rutina: gimnàs, zumba, aiguagim i tot el que li permet mantenir-se activa. L’Enyger, la seva monitora de treball físic ha explicat com moltes persones “esperen tota la setmana” la seva classe: un espai on conflueixen esport, música i comunitat.

La jornada al Taulat ha deixat una idea clara: envellir a Barcelona és també una manera de seguir vivint la ciutat, de fer xarxa i de mantenir viva la pròpia autonomia. Un envelliment que no és retir, sinó vida compartida.

Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.