"He pixat al costat de James Bond"
El periodista i cronista cinematogràfic Jaume Figueras passa pel Llapis de Memòria per repassar una trajectòria que ha marcat generacions d’amants del cinema

Llapis de Memòria Jaume Figueras
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
barcelona
Amb 85 anys, Figueras continua fidel a les seves passions: el cinema, la ràdio, el teatre i la música. “No paro, però voldria parar una miqueta menys”, va dir amb el seu humor característic.
Figueras es defineix com a cronista, no com a crític. “Oriento la gent, explico per què val la pena una cosa o per què no, però no destrueixo”, va afirmar. Aquesta mirada respectuosa l’ha convertit en una figura clau del periodisme cultural català. L’any 2023 va rebre el Gaudí d’Honor, que guarda discretament a casa.
El seu llapis de memòria inclou cançons com Tous les garçons et les filles de Françoise Hardy, La llamada de la lejana colina de Raíces profundas, En la noche de bodas de Carmen de Lirio, Me quedo contigo versionada per Rosalía, L’àguila negra de Maria del Mar Bonet i Something interpretada per Mina. Cada peça musical li evoca moments vitals, com la seva infància al barri de Sant Antoni, les primeres pel·lícules vistes al cine Tívoli o les vedets del Paral·lel.
Amb només 24 anys ja era cap de publicitat de CVFilms, i als 23 va començar a col·laborar amb Fotogramas, on va assumir el consultori de Mr. Valdevera. Allà va conèixer joves cinèfils com Àlex Gorina, que escrivia cartes amb pseudònim. “La seva mare em va demanar que no li donés tanta canxa, però jo li vaig dir que havia de fer cine”, recorda.
Figueras també va ser un dels impulsors del Círculo A, una iniciativa que permetia exhibir pel·lícules prohibides per la censura en versió original. “No era clandestí, però ho fèiem en cinemes petits i el règim ens deixava fer”, explica.
La ràdio ha estat una altra gran passió. Amb 14 anys va guanyar un concurs a Ràdio Barcelona amb la resposta “Eulogia” i va rebre com a premi una gallina blanca viva. Més endavant, va formar part de programes com Cineco en Mr. Valdevera, La Ventana amb Gemma Nierga i espais amb Rosa Badia, qui va ser de les primeres a convidar Rosalía a la ràdio.
També va dirigir Cinema 3 a TV3 durant més de dues dècades. “El vam deixar morir entre tots”, reconeix. Entre les seves vivències més insòlites, destaca haver compartit lavabo amb Sean Connery als Òscars, on també va assistir a assajos generals amb estrelles en xandall.
Sobre el cinema actual, creu que el català ha revifat, especialment gràcies a les directores. “Tenim més talent que indústria”, afirma. I tot i que les pel·lícules clàssiques continuen sent les seves preferides, no deixa d’anar al cinema ni de seguir les estrenes.
El programa va acabar amb Something de Mina. Un final poètic per a un cronista que ha fet del cinema una manera de viure.
Les cançons de Jaume Figueras:
- Tous les garçons et les filles - Françoise Hardy
- La Llamada de la Lejana Colina - London Festival Orchestra
- En la Noche de Boda - Carmen de Lirio
- Me Quedo Contigo - Rosalía
- Yo en Amores Soy Muy Ligera - Guillermina Motta
- L'Aguila Negra (L'Aigle Noir) - Maria del Mar Bonet
- Something - Mina




