Les persones sense sostre a Girona s'han doblat en un any

A Girona s'han duplicat les persones que viuen al carrer en un sol any. Segons les entitats socials de la ciutat ja són dues-centes les que dormen al ras, principalment per l'encariment exagerat del preu de l'habitatge però també pel desallotjament de diferents espais ocupats. L'Ajuntament reconeix que té un problema, ja que la taxa de sense sostres de Girona multiplica per dos la de Barcelona. La plataforma Sense sostre estima que a la ciutat hi ha prop de 200 persones en aquesta situació de sensellarisme, una cinquantena més del que consta en els últims registres oficials. Cristian Lienlaf és fundador i president de l'associació gironina Som Sostre, una plataforma que des del 2017 treballa per fer una mica més passable la vida de la gent que viu al carrer a Girona.

L'evolució, o involució, del col·lectiu ha anat afectant molts perfils que abans no estaven al carrer: com serien famílies amb nens, que normalment són ateses per poder treure els menors d'aquesta situació. Un altre perfil que ha anat en augment és el de la gent de més de 50 anys que van perdre la feina durant l'època de la pandèmia i no han pogut reincorporar-se. "Malauradament, les persones vulnerables o d'escassos recursos, que no tenen la formació per poder mantenir una feina més estable han sigut els més afectats i hem vist com des de llavors hi ha hagut un creixement de persones majors i no tan majors que han perdut la possibilitat de reincorporar-se després de la Covid", explica Lienlaf.

En els últims mesos, s'han desnonat per al seu enderrocament, diversos edificis ocupats, a la carretera de Barcelona i al carrer Tomàs Mieres. Des de Som Sostre exposen com les persones que malvivien en aquests edificis han anat ocupant altres espais que abans no tenien controlats, com els vorals de carreteres on no poden passar vianants, sota ponts o zones de polígons als afores de la ciutat.

La plataforma també és crítica amb la quantitat de recursos que l'administració ofereix per ajudar a la gent que viu al carrer. Lienlaf exposa que l'edifici que el consistori ofereix per acollir a aquestes persones, La Sopa, és insuficient des de fa anys. "Creiem que és una intencionalitat que està dirigida cap a cobrir una necessitat urgent, però, en aquests set anys d'associació, hem vist com això no ha evolucionat, o sigui, no hi ha una projecció de millorar aquest establiment. Vam començar amb 14-15 persones el 2017, ara estan acollint 40 persones, però és el mateix espai. Llavors, no hi ha dutxes, no hi ha menjador. De fet, ja fa mesos, anys, diria que parlem que la sopa ha quedat completament obsoleta, ja no hi cap més gent", apunta el president de Som Sostre.

Girona és l'únic municipi de tota la demarcació que disposa d'un espai per a les persones sense sostre. Un equipament que, fonts municipals, apunten que fa anys que té dificultats per assumir tota la demanda d'espais. De fet, s'ha demanat en més d'una ocasió més recursos per l'equipament o la construcció d'altres edificis en altres poblacions.

Pel que fa als conflictes o fets delictius que es produeixen en algunes zones, especialment a la del Parc Central, Lienlaf explica que aquestes situacions generen molta tristesa i impotència en les persones que viuen al carrer. La majoria, especialment a la zona de l'estació, són persones que han arribat per sol·licitar asil, fugint d'un conflicte, i que són aptes per començar una vida i treballar, i lamenten que les accions d'uns quants generin una mala imatge.

Què en diu l'Ajuntament?

Ràdio Girona també ha contactat amb l'Ajuntament per preguntar-los sobre el creixement de les persones que viuen al carrer. Amy Sabaly, regidora d'Igualtat i Justícia Social explica que el creixement de la població que viu al carrer no és un fenomen gironí, sinó que exposa que és una realitat que ha crescut arreu del país.

Pel que fa a les persones que vivien en els edificis desnonats, Sabaly explica que primerament es va intensificar l'acompanyament de les famílies amb menors. Quant a la resta de persones, la regidora assegura que han anat podent reubicar-se, ja sigui amb l'acompanyament del consistori o per altres vies, com ara la Generalitat.

En relació amb la gent que dorm al Parc Central, Sabaly afirma que la majoria de les persones que hi viuen són demandants d'asil. Aquest, manifesta la regidora, és un cas diferent, ja que la matèria d'immigració és una competència estatal, i argumenta que l'Ajuntament fa un acompanyament dins de les seves competències.

Sabaly també exposa que algunes d'aquestes persones no accepten les alternatives residencials que se'ls ofereixen, perquè accedir en aquests llocs vol dir seguir un mínim pla de treball, el qual no sempre accepten.

Escolta l'entrevista sencera a l'inici de la notícia.