Jordi Monés, oftalmòleg: "La ciència posa a cadascú al seu lloc"

Barcelona

L’oftalmòleg i investigador Jordi Monés, director de l’Institut de la Màcula, ha passat pel programa Llapis de Memòria per repassar la seva trajectòria científica, la lluita contra la degeneració macular, la filosofia que aplica als pacients i les cançons que han marcat la seva vida.

Monés sorprèn amb una afirmació contundent: “La retina són neurones i està connectada directament al cervell. Els ulls són cervell pur”. Per això insisteix en la protecció ocular: “És tan absurd tenir una lesió per no portar ulleres com tenir un accident de bici per no portar casc”. També alerta sobre el tabac: “És una fàbrica d’envellir. Inflama i accelera malalties degeneratives”.

La degeneració macular associada a l’edat (DMAE) és la principal causa de pèrdua de visió en majors de 50 anys: “Un de cada quatre tindrà DMAE atròfica als 80 anys”. Recomana una prova senzilla: “Tapar-se un ull, després l’altre, i mirar una quadrícula. Si veus línies distorsionades, cal consultar”. Monés també denuncia la falta de matisos en els diagnòstics: “Dir ‘té DMAE’ és com dir ‘té un gos’. Pot ser un Doberman o un Caniche”.

Monés ha liderat el primer assaig clínic que frena la forma atròfica de la DMAE: “No és un miracle, però és un pas enorme”. Tot i que el fàrmac s’ha aprovat als EUA, Europa encara no l’ha validat: “Han estat massa dogmàtics”. El doctor també explica avenços com l’optogenètica: “Gent pràcticament cega ha recuperat visió. El que semblava ciència-ficció ja no ho és”.

“La impermanència és clau. El dolor no sempre es pot curar, però el sofriment sí”, diu Monés, que defensa l’empatia amb els pacients: “No hem de ser simpàtics, hem de ser empàtics”. Confessa que intenta aplicar principis budistes: “Només que ho siguis un 1%, ja et canvia molt”.

De petit volia ser oceanògraf com Jacques Cousteau, però la vida el va portar a la medicina. La música ha estat sempre present: Take It Easy dels Eagles, Que tinguem sort de Lluís Llach, No Surrender de Bruce Springsteen i fins i tot country amb Kenny Rogers: “Amb 18 anys cantava country en un bar de Calella. Era exòtic”.

Monés va formar part de la Junta Directiva del FC Barcelona, on va impulsar la prohibició de fumar al Camp Nou i el Barça Innovation Hub: “La perfecció és inassolible. Si esperes que tot sigui perfecte, no decideixes res. Val més equivocar-se que quedar bloquejat”. Va dimitir dues vegades per coherència: “No puc no ser coherent”.

L’entrevista es tanca amb Follow the Sun de Xavier Rudd, una cançó que simbolitza la seva manera de veure la vida: “Acceptar la impermanència, ser curiós i seguir avançant”.

Les cançons de Jordi Morés:

• Take it Easy - The Eagles
• Concierto para violín n.º 1 - Max Bruch
• Que Tinguem Sort - Lluís Llach y Pedro Guerra
• No Surrender - Bruce Springsteen y E Street Band
• Casta Diva - Maria Callas
• The Gambler - Kenny Rogers
• Follow the Sun - Xavier Rudd