L'advocat general del TJUE valida bona part de la llei d'amnistia

L'amnistia passa el primer examen europeu. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, ha validat bona part de la llei l’amnistia i assegura que es pot aplicar tant a les causes sobre les despeses del procés com als dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme. Les conclusions de l’advocat general no són vinculants, però orienten el TJUE en la redacció de la sentència, per a la qual encara no hi ha data.

L’advocat general s’ha pronunciat sobre dues qüestions prejudicials. Pel que fa a la primera, ha conclòs que ni el referèndum de l’1 d’octubre ni l’Acció Exterior del Govern català van posar en risc els interessos financers de la Unió Europea. Es tracta d’una causa del Tribunal de Comptes en què hi ha 35 exalts càrrecs de la Generalitat, entre els quals els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, una qüestió que està paralitzada fins que es pronunciï el TJUE.

En concret, l’advocat ha conclòs que ni el referèndum de l’1 d’octubre ni l’Acció Exterior del govern català van posar en risc els interessos financers de la Unió Europea i, per tant, avala que es pugui extingir la responsabilitat. “La protecció dels interessos financers de la Unió no s’oposa a l’extinció de la responsabilitat prevista en la Llei d’Amnistia pels actes determinants de responsabilitat comptable que afectin aquests interessos, ja que no existeix un vincle directe entre aquests actes i la reducció dels fons europeus.”

Pel que fa a l’assumpte que dirimeix l’Audiència Nacional contra dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme, l’oblit dels delictes de terrorisme que contempla la llei és contrari a la directiva europea de lluita contra el terrorisme. Assegura que “no hi ha cap disposició que prohibeixi expressament l’ús de mecanismes d’extinció de la responsabilitat penal, com ara l’amnistia”, i que “la llei d'amnistia compleix els estàndards jurisprudencials establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans”.

En paral·lel, l’advocat general tampoc considera que la llei d'amnistia sigui contrària a la directiva europea contra el terrorisme. Assegura que “no hi ha cap disposició que prohibeixi expressament l’ús de mecanismes d’extinció de la responsabilitat penal, com ara l’amnistia”, i que “la llei d'amnistia compleix els estàndards jurisprudencials establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans”.

Això respon a la qüestió plantejada per l’Audiència Nacional sobre dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme. També assegura que la llei d'amnistia manté una relació directa amb la seva finalitat política: la normalització institucional i la reconciliació social en el context de la crisi catalana.

Spielmann exposa algunes objeccions sobre la llei. Per exemple, pel que fa al termini que tenen els tribunals per decidir si s’ha d’absoldre o no la responsabilitat penal, considera que és un termini excessivament curt i vinculant, cosa que podria vulnerar l’exigència d’independència judicial.

Més enllà de la decisió que prengui la justícia europea sobre l’amnistia, el Tribunal Constitucional encara s’ha de pronunciar sobre si el Tribunal Suprem havia d’haver amnistiat el delicte de malversació atribuït, entre d’altres, a Carles Puigdemont, en una sentència que pot ser clau per al seu retorn a Espanya.