Norbert Bilbeny, filòsof, sobre Bataclan: “La por és un fenomen elàstic, va i ve, com un acordió”
10 anys després dels atemptats del Bataclan, els atacs que “van posar en qüestió la laïcitat francesa”, “l’islam com a objectiu de l’extrema dreta” i que van marcar els fenòmens polítics de la darrera dècada, a l’Aquí Catalunya hem parlat de por, de terrorisme i de política, amb el filòsof Norbert Bilbeny i amb els periodistes José Maria Irujo, Daniel Verdú i Iu Andrés

Norbert Bilbeny, filòsof, sobre Bataclan: “La por és un fenòmen elàstic, va i ve, com un acordió”
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Flors, missatges, dol i llàgrimes. Els homenatges plouen avui a París, en una França que commemora un aniversari tràgic: és el desè dels atemptats que van deixar 130 morts a París, en un atemptat múltiple i coordinat: el pitjor atac jihadista de la història del país i el que inicia una intensa sèrie d'atacs a Europa. Brussel·les, Manchester, Niça... l’era daurada del califat d’ISIS.
Les detonacions i els trets van tocar a diferents punts de la ciutat: a les portes de l’Stade de France -on hi jugava la selecció nacional i amb el president de la República a la tribuna-, a diferents terrasses i bars de la ciutat, però sobretot, a la mítica sala de concerts Bataclan, on les 1500 persones que hi havia dins, es convertien en víctimes o en testimonis del més letal dels atacs: 90 morts.
“La por ens pot arribar a canviar; i no només individualment”, explica el filòsof Norbert Bilbeny, que diu que això és justament el què va passar a França: “que es va instaurar una por col·lectiva”.
I la por, obre unes “ferides invisibles” que expliquen “molts dels fenòmens polítics que hem vist en els darrers 10 anys”, observa Daniel Verdú, corresponsal a París. “L’Islam es posiciona com a objectiu de l’extrema dreta” i “es qüestiona la laïcitat, que és un valor fonamental i estructural de la República Francesa”.
“La societat es polaritza i es radicalitza, però també canvia la percepció de seguretat, el què ha permès normalitzar algunes mesures que sacrifiquen la llibertat en pro de la seguretat” explica l’Iu Andrés, cap de continguts de SER Catalunya.




