La intel·ligència artificial protagonitza el gran debat sobre fertilitat

Barcelona

Barcelona és aquests dies l’epicentre mundial de la reproducció assistida. El Balcó s’ha desplaçat al congrés ASEBIR, on 670 embriòlegs i especialistes analitzen com les noves tecnologies estan transformant els processos per aconseguir un embaràs. El debat, com passa últimament en múltiples camps, s'ha centrat principalment en l'ús de la intel·ligència artificial.

Per Montse Boada, presidenta del congrés i membre del comitè de bioètica, l’elecció de Barcelona per l'esdeveniment és “especialment emocionant”, perquè l’associació es va fundar a la ciutat l’any 1993 i encara mai havia acollit el seu congrés anual. “Catalunya i Espanya hem estat sempre pioners en reproducció assistida, i era moment de tornar a casa”, ha explicat.

Més demandes, més edat, més complexitat

La fertilitat és avui un dels grans maldecaps de moltes dones i parelles. Boada ho resumeix així: “Abans només hi arribaven casos molt concrets. Ara les indicacions s’han ampliat molt perquè la maternitat s’endarrereix, i això ho fa tot més difícil”.

Els laboratoris han evolucionat molt, fa dues dècades els embrions es transferien al dia 2 o 3, amb poques cèl·lules; ara es mantenen fins al dia 5 o 6, quan en tenen prop de 200 i és més fàcil predir quins tenen més probabilitat d’implantar. És per això, una part central del congrés s'ha centrat en la IA com a eina de suport al diagnòstic. Cristina Urda, investigadora i embriòloga, explica que aquestes eines “aporten una visió més objectiva del pronòstic” i permeten que la pacient “surti de la consulta sabent quines possibilitats reals té d’aconseguir un nadó”.

També ajuden a optimitzar processos tan sensibles com la vitrificació d’òvuls o la distribució d’òvuls donats entre diverses receptores: “La IA ens permet repartir les possibilitats de manera més justa i eficient”, diu Urda.

A banda del pronòstic, la intel·ligència artificial s’utilitza ja per classificar embrions en funció de les opcions d’implantació, generant rànquings que guien el personal mèdic en la decisió final. Boada destaca dues línies que marcaran els pròxims anys: l'automatització progressiva dels laboratoris, on “cada cop més processos deixaran de ser manuals” i l’arribada de tècniques per reparar mutacions de l’ADN de l’embrió. “Avui només podem descartar embrions amb anomalies. Si poguéssim corregir-les, seria un canvi extraordinari”, afirma.

La frontera ètica

El gran repte no és només científic, sinó també ètic. La informació dels pacients està al núvol i és altament sensible. Boada reconeix que “la protecció de dades és la preocupació número u”, i per això ASEBIR ha parlat sobre un nou codi ètic que marca pautes d’ús responsable.

Sobre la temptació d'algunes famílies d'escollir els trets del nadó similar a escollir els complements d'un menú de restaurant, Boada és clara: “Quan parlem d’IA no parlem de modificar trets de l’embrió. Les tècniques actuals serveixen per evitar malalties, no per escollir ulls o color de cabells”.

Els embriòlegs no desapareixen

Tot i la tecnologia, el factor humà continua sent insubstituïble. Davant del dubte, Urda ho té clar: “Els embriòlegs no desapareixerem, però els que facin servir la IA desplaçaran els que no la utilitzin”.

I recorda que hi ha una part que cap algoritme pot assumir, “L’acompanyament emocional de la pacient només el pot fer una persona”. Pel que fa al perfil dels professionals, Boada assegura que està molt ben repartit, tot i que Urda ha discrepat dient que “els equips femenins continuen essent majoritaris” pel que fa a ciències biomèdiques.