Carolina Guerrero: "Somiem en guanyar títols, la Copa em fa il·lusió, però l'Euroleague és el màxim"

GIRONA

L’Uni Girona viu un moment dolç. L’equip dirigit per Roberto Íñiguez és líder invicte a l’Euroleague Women i només ha cedit una derrota a la Lliga Femenina Endesa, després d’un inici de temporada espectacular. Després d’uns dies de descans, les jugadores han tornat a la feina amb energia renovada. Carolina Guerrero, una de les joves referents de l’equip, ha explicat a Ràdio Girona com han viscut aquesta pausa i com afronten el que ve.

“Ha sigut un descans merescut. Sempre volem més dies, però crec que ja han sigut suficients per recuperar-nos tant mentalment com físicament i tornar amb energia”, assegura Guerrero.

Per a ella, més que per al cos, l’aturada ha servit per desconnectar el cap:

“És el meu primer any en Eurolliga i ha sigut bastant dur. Hi ha molts partits, molts viatges i poc entrenament. M’ha anat millor mentalment que físicament, sens dubte.”

La jugadora reconeix que l’exigència de competir dimecres i diumenge obliga a mantenir-se forta:

“És molt exigent, tens poc temps per preparar els partits i has d’estar molt bé mentalment. Per això ens ha anat bé aquest descans.”

Clau de l’èxit: el grup i la regularitat

Guerrero creu que la gran força de l’Uni és la seva capacitat per mantenir la regularitat:

“Els entrenadors ens exigeixen molt, però també hi ha el nostre talent. Hi ha vegades que els partits no ho fem bé i vivim d’individualitats, però totes aportem, tant les que sortim d’inici com les que surten de la banqueta. Això ens fa tirar endavant.”

La bona connexió dins del vestidor també hi té molt a veure:

“Des del primer moment vam connectar molt bé. Les noves s’han adaptat de pressa i ens ho han fet tot més fàcil. Si no s’haguessin donat aquestes sinergies, no ens aniria tan bé.”

Tot i la gran arrencada de curs, Guerrero assegura que dins l’equip no hi ha pressió ni eufòria:

“Sabem que hem de tocar de peus a terra. Ni som molt bones per guanyar-ho tot, ni som molt dolentes quan perdem. No ens marquem cap objectiu concret, anem dia a dia i partit a partit.”

Els somnis: Copa i Eurolliga

Preguntada pels reptes de la temporada, la pivot catalana no s’amaga:

“Com a equip, volem guanyar el màxim de títols possibles. I personalment, guanyar la Copa de la Reina seria molt especial. Però sobretot, guanyar l’Eurolliga... això seria un somni.”

Creixement personal i confiança

Sobre el seu rendiment individual, Guerrero reconeix que viu un bon moment:

“Sé que l’staff confia en mi i jo també confio en el que puc fer. Sempre intento aportar el màxim per l’equip. Encara puc millorar, però crec que no vaig pel mal camí.”

El tècnic Roberto Íñiguez, explica, li demana més duresa i capacitat de rebot:

“És veritat que ens trobem equips amb pivots molt físiques. Encara m’hi queda marge de millora, però ho treballem cada dia als entrenaments i estic segura que ho aniré millorant.”

Un missatge per a Fontajau

Guerrero també ha volgut adreçar-se a l’afició gironina:

“Als que venen sempre, estem molt agraïdes. Moltes vegades són aquesta jugadora extra que ens empeny en els moments difícils. I als que encara no han vingut, els diria que ho provin. El bàsquet femení és un món diferent i s’ho passaran molt bé. Com més gent, millor.”

Mirant al futur

Als seus 25 anys, Carolina Guerrero té molt recorregut al davant i somia a continuar creixent a Girona:

“Tant de bo que sí. El meu objectiu és continuar millorant i arribar al màxim. I si és a l’Uni Girona, molt millor.”