El càncer tabú: "No hem treballat a parlar sobre les debilitats dels homes"

Barcelona

Un dels càncers dels quals se'n parla poc és el de pròstata i afecta un de cada vuit homes al món. De fet, és el tumor més freqüent entre els homes. A Espanya, es diagnostiquen 25.000 casos nous l'any i uns 6.000 homes moren cada any a causa del càncer de pròstata. Malgrat això, es tracta d’un tumor amb una taxa de supervivència del 95% al cap de 5 anys. Així i tot, molts homes ho amaguen per vergonya, pel que suposa i les conseqüències que pot tenir.

El doctor Joan Palou, director del Servei d'Urologia de la Fundació Puigvert, ha celebrat que hi hagi càncers que s'hagin posat al centre, com el de mama, però alhora ha lamentat que altres, com el de pròstata s'hagin oblidat. Cosa que també passa amb el tumor de testicles, "el més freqüent en homes joves". "Potser hem estat la mateixa societat o els uròlegs que no hem treballat a parlar sobre les debilitats dels homes", ha reflexionat el doctor Palou. No és el cas d'en Jordi Guillamet (77 anys) i el Joan Arjona (73 anys), que han explicat obertament a El Balcó com van afrontar la notícia del càncer de pròstata.

Com afrontar-ho?

A en Joan li van diagnosticar càncer de pròstata aquest mateix any. En aquell moment, els sentiments que li van aparèixer van ser "d'incertesa i desconeixement", però la relació, cada vegada més estreta i la confiança amb el seu metge van ajudar-lo molt a poder superar-ho emocionalment i el cinc de juny el van operar. Li preocupaven les conseqüències, sobretot "a nivell sexual i d'incontinència", però el suport del seu entorn, família i amics, el van ajudar a va ajudar-lo a tirar endavant. En el cas del Jordi, el càncer de pròstata va ser per ell un obstacle més que superar: "Em va preocupar poc". Tan poc, que no li va dir a la seva família que el tenia fins fa dos anys, vuit anys després que li diagnostiquessin. El doctor Palou, però, ha explicat que no tots els homes afronten la malaltia de la mateixa manera.

El més important a l'hora d'afrontar un càncer de pròstata, però, són els cribratges. Detectar-los en fases inicials és clau tant pel tractament com per les conseqüències postoperatòries. Ara bé, el de pròstata és un dels càncers amb més esperança de vida, el 92% viuen més enllà dels 10 anys. Els cribratges s'han de fer a partir dels 50 anys, 45 si hi ha antecedents familiars, per saber en quin estat està la pròstata i aleshores decidir quin tipus d'intervenció s'hi fa.

Un dels temes que més preocupa als pacients amb càncer de pròstata és el sexe. No és el cas del Joan ni el Jordi, tots dos diagnosticats a una edat on l'etapa del sexe ja està superada, tot i que altres pacients sí que estan inquiets per com els afectarà. El doctor Palou ha detallat que inicialment, després de les operacions pot haver-hi una davallada, "de vegades definitiva", de la funció sexual, depenent dels nervis que es vegin afectats. És per això que és crucial la detecció precoç, tot i que hi ha solucions com pastilles, injeccions o fins i tot pròtesis.

Què és la pròstata?

La pròstata no és un òrgan, sinó una glàndula exclusivament masculina que està situada sota la bufeta i l'esfínter i que aguanta l'orina. Segons ha explicat Palou, té la mida d'una nou, tot i que amb l'edat "pot arribar a créixer fins a la d'una taronja". El que fa és produir el líquid prostàtic, el PCA, que "acompanya els espermatozous".

Quan falla, perquè s'ha inflamat o perquè produeix massa PCA, aleshores pot provocar problemes. Quan hi ha el càncer, el que s'ha de fer és "treure la pròstata i empalmar la bufeta i la uretra". Al deixar l'esfínter a lloc, ha assenyalat Palou, "la majoria de pacients estan continents", també "poden tenir un orgasme, tot i que serà sec" i, si es preserven els nervis, "també pot haver-hi erecció".