"La Masia salva Lamine Yamal"
Al 'Què t'hi Jugues!' parlem amb Xavi Torres sobre el llibre 'Jo vaig viure a La Masia', i amb Lluís Carreras, Jofre Mateu, Jordi Ferrón i Bojan Krkic
"La Masia salva Lamine Yamal"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Fa uns dies el periodista Xavi Torres va presentar el llibre ‘Jo vaig viure a La Masia’, on relata històries de futbolistes viscudes a la residència i escola blaugrana. Al ‘Què t’hi Jugues!’ ens visita Xavi Torres, autor del llibre; Jofre Mateu, Jordi Ferrón, Lluís Carreras, exfutbolistes que van passar per La Masia, i Bojan Krkic.
Xavi Torres explica que el llibre “tracta els jugadors que van viure a La Masia”. “Em vaig voler centrar en els residents, perquè trobo que dins el model de formació els que hi van viure són més privilegiats”. A més, afirma que “no hi havia cap document que parlés d’aquests 1007 esportistes que han viscut a la residència del Barça”. Una dada interessant que aporta té a veure amb els que arriben al primer equip: “dels 718 jugadors que van viure a La Masia van debutar amb el primer equip 96, i que hagin jugat cent partits només n’hi ha divuit”.
Al llibre, Torres explica que “La Masia ha passat per èpoques bestials, i sempre ha sobreviscut”. Si ha sobreviscut, és perquè “s’hi ha apostat, per part de tots els presidents”. Un dels protagonistes del llibre és Lamine Yamal: “La Masia el salva. Quan té dotze anys perd certs hàbits d’estudi, de descans, de nutrició”. Xavi Torres comenta que “en aquell moment el Barça no agafa nens d’aquella edat, ni de Mataró”. Per tant, es trenquen totes les normes, el posen a La Masia i tres anys després debuta amb el primer equip”.
Lamine Yamal no ha passat per una infància fàcil, segons explica l’autor de ‘Jo vaig viure a La Masia’: “ha viscut sempre contra el sistema, en ambients on el sistema no ha donat cap oportunitat als seus membres. Ha arribat fins aquí, i no li ha anat malament”. Bojan Krkic considera que “mentalment Lamine Yamal és un geni”. Jordi Ferrón afirma que “hem vist jugadors de molta qualitat a La Masia que, per no estar centrats, han caigut pel camí”.
Xavi Torres també explica una anècdota sobre Thiago Alcántara: “diu que els seus millors amics eren els de la seva posició. És lògic que t’entenguis amb els companys de la mateixa posició”. A més, el periodista deixa clar que “La Masia no és una fàbrica de futbolistes, és casa seva. Els futbolistes ho senten així”.
Al ‘Què t’hi Jugues!’ parlem amb tres exfutbolistes que van passar per La Masia: Jofre Mateu, Jordi Ferrón i Lluís Carreras. “Em considero un producte de La Masia a nivell estructural, tot i no viure-hi. Em sento identificat amb el sentiment de ser un producte de La Masia, això ens va fer diferencials”, afirma Ferrón. Jofre Mateu explica que “el referent era Iván de la Peña”. A la presentació del llibre, es va retrobar amb la Josefina, cuinera de La Masia durant més de trenta anys: “em va fer molta il·lusió trobar-me amb la Josefina després de tants anys”. Un dels càstigs als jugadors, segons afegeix, era “castigar-nos sense televisió".
Lluís Carreras, que va viure set anys a La Masia, valora la figura de Jofre Mateu: “el que més m’agrada és que el llibre explica que gent com Jofre Mateu han estat importants, eixugant llàgrimes i donant suport a jugadors que ho necessitaven”. “La Masia és casa meva”, afegeix. L’exfutbolista del Barça considera que es notava la importància que tenies a l’equip: “depenent de la influència al teu equip les portes s’obrien més o menys”. Un dels moments preferits era quan “obries les portes de l’habitació i veies l’estadi. No tenia preu”.
Bojan Krkic, pare de Bojan, que va viure a La Masia, comenta que “no hi havia sobreprotecció ni un tracte especial als jugadors”, i que “cada jugador interpretava què era La Masia, i què era el futbol base”.
