Helena Miquel, cantant, actriu, productora de ràdio i el que faci falta

Barcelona

Helena Miquel, cantant, actriu, periodista i mare de bessones, en aquesta entrevista ens parla de la conciliació familiar, la seva passió per la música, els inicis en el teatre, la feina a Catalunya Ràdio i el retorn als escenaris després d’uns anys dedicats a la maternitat.

Des de petita, Helena es defineix com una nena melancòlica i introspectiva, fascinada per la música. El descobriment de The Cure als 13 anys va marcar un abans i un després: “Em va captivar la imatge, el so, era diferent de tot el que havia escoltat”. Aquella passió la va portar al seu primer concert amb 14 anys i a somiar amb ser cantant, tot i que la pressió familiar per estudiar una carrera la va conduir a la comunicació audiovisual.

Va començar al món del periodisme, treballant al diari Avui i, més tard, a Catalunya Ràdio, on va descobrir la producció: “És un art, a vegades infravalorat”. Paral·lelament, la música sempre hi era present. Primer amb grups petits, com Helena, on cantava en anglès per manca de referents locals, i després amb De la Fe y las Flores Azules, projecte que va néixer gairebé per casualitat el 2003. “La primera cançó en castellà que vaig gravar va ser 'Mar, el poder del mar'. Va ser màgic”, recorda. Aquell tema es va convertir en la millor cançó de l’any a Radio 3 i va obrir la porta a una carrera intensa: discos, gires i reconeixement.

La banda va viure moments dolços i difícils. Helena explica com va compaginar concerts amb la feina a la ràdio fins que va demanar una excedència. També relata la complexitat emocional de gravar un disc just després de trencar amb la seva parella i company de grup: “Vaig gravar plorant. Va ser terrible”. El 2015 decideix deixar la formació: “Em sentia encallada i necessitava aturar-me”. Dos anys després publica un disc en solitari, experiència que defineix com una espineta personal.

La maternitat arriba el 2018 amb el naixement de les seves filles bessones. “El confinament va ser dur, però també molt bonic. Elles eren petites i estaven encantades de tenir-nos a casa”. Tot i això, reconeix que tres anys sense escenaris li van passar factura: “Una veu interior em deia: necessites cantar”. El 2021 decideix trucar a Òscar Danielo per reprendre el projecte: “És la persona amb qui he compartit tantes coses”. Així neix el retorn de De la Fe y las Flores Azules, que culminarà amb un concert especial el 22 de desembre a La Paloma per celebrar el 20è aniversari.

Helena també parla de la seva infància al barri Gòtic, la botiga familiar al carrer Ferran i la figura de la Maria, la dona que la va cuidar i que associa a la cançó Una lágrima cayó en la arena: “Va ser la meva primera gran pèrdua”. Entre records i cançons, Helena reivindica la música com a motor vital: “La música m’ha de fer vibrar, com el menjar: no hi ha menjar dolent, sinó menjar que t’agrada més”.

Aquest 2025, Helena i la banda han publicat Amor, un disc conceptual de 31 minuts que defineixen com una “cançó eterna” i que han adaptat als directes reduint-lo a 20 minuts: “Obrim els concerts amb aquests 20 minuts seguits i funciona”. El concert de La Paloma inclourà aquesta peça i un bis especial.

Helena revela també la seva relació amb el tècnic de so Lluís, pare de les seves filles, i com la conciliació ha marcat la seva vida: “Quan has de conciliar, no pots fer-ho tot”. Actualment, treballa al programa Les Dones i els Dies de Catalunya Ràdio, dirigit per Montse Virgili, un espai amb mirada feminista que considera enriquidor.

Com a actriu, lamenta que la seva carrera estigui aturada tot i haver participat en projectes rellevants com Los Malvados (Goya) i Cerrar los ojos amb Víctor Erice: “M’hagués encantat explorar més aquest camí”. També confessa la seva admiració per Rosalía, que li ha inspirat a tornar a fer música: “És un acte de llibertat, una artista que va contracorrent”.

Les cançons d'Helena Miquel:

• Inbetween days - The Cure
• Una lágrima - Peret
• Cançó d'Amor - Lluís Llach
• Dress- PJ Harvey
• Mar, el poder del Mar - Facto Delafé y las Flores Azules
• Senza fine - Gino Paoli
• Relíquia - Rosalía
• Yesterday Once More - Carpenters
• Ya no te hago falta - Sen Senra