Més vagues, menys seguiment: "Vivim en una època de gran individualització"

Barcelona

L'any 2024 ha estat dels anys amb més vagues convocades a Catalunya de l'última dècada. Se'n van convocar 147. Malgrat això, també ha estat dels anys amb menor taxa de seguiment: només un 10,8% de mitjana. En total, tan sols 25.300 treballadors van fer vaga l'any passat en algun moment o altre. És la xifra més baixa de la darrera dècada. I això que, entre totes les vagues hi va haver gairebé 234.000 treballadors cridats a l'aturada. Són dades de l'Observatori del Treball de la Generalitat i que mostren dues tendències: es convoquen més vagues, però que tenen menys seguiment.

La mitjana de seguiment de les vagues de l'última dècada ha estat al voltant del 30%, però ha anat caient en picat els darrers anys. El 2015 va haver-hi un pic de 71% de seguiment, el 2016 un 40%, però passada la pandèmia s'observa una davallada. De fet, el 2023 es va tocar fons amb un 5,8%, coincidint que va ser l'any amb més treballadors convocats. En altres paraules: tenim el doble de treballadors cridats a fer vaga que fa deu anys, però amb prou feines la fan una tercera part dels que la solien seguir.

Recentment, a Catalunya s'han viscut vagues importants com la del sector del metall a Barcelona, que està negociant el seu conveni col·lectiu i té previst tornar a protestar a principis de desembre. Tot i això, les dades oficials, que de moment recullen registres des de gener a juliol mostren que la tendència no s'acaba de recuperar. S'han convocat 84 vagues (menys que l'any passat en el mateix període) i han tingut de mitjana un 13% de seguiment.

Els sindicats culpen la precarietat

Els sindicats tradicionals assenyalen un empitjorament de les condicions laborals a moltes feines com l'explicació d'aquest fenomen. "Que hi hagi més vagues convocades vol dir que hi ha sectors, com els serveis, on la precarietat laboral cada vegada augmenta més", explica Òscar Riu, secretari de política sindical de la UGT Catalunya. Alhora, assenyala que la precarietat també dificulten l'organització de la plantilla i el seguiment d'una vaga, perquè molts treballadors no es poden permetre perdre el salari d'uns dies.

Per la seva banda, Carles Vallejo, sindicalista històric de la SEAT, ha reflexionat sobre les diferents causes que poden haver derivat a aquesta manca de seguiment com que ara hi hagi "més capacitat de negociació" o també el canvi del model econòmic, d'un industrial a un de serveis: "És complicat organitzar segons quin sector perquè estan dispersos". Per la seva banda, Jordi Mir, expert en moviments socials ha assenyalat també el fet que estiguin governant les esquerres: "Contra els nostres sempre és més difícil fer vagues". Però el principal, ha assenyalat Mir, és l'individualisme que s'ha instaurat: "Vivim en una època de gran individualització, les vagues són l'últim recurs". Ara bé, Mir també ha destacat que "quan les coses s'han complicat, serà difícil trobar una altra solució".

D'altra banda, des dels sindicats tradicionals també coincideixen que hi ha altres organitzacions que convoquen vagues a la lleugera. "No estem d'acord que es convoqui vaga només per donar cobertura per si algú la vol fer. El dret a la vaga no s'exerceix així. La vaga s'ha de convocar, s'ha d'organitzar i s'ha de fer", apunta Enrique Rodríguez, secretari de política sindical de CCOO Catalunya. "La vaga no és un fi, és un mitjà", remata.

Transport i banca, els sectors amb més vagues

Per nombre de vagues, les empreses més afectades el 2024 van ser les de transport (autobusos, trens, tramvies), amb 19 convocatòries. En canvi, per nombre de treballadors que hi van participar, el primer sector va ser el de serveis financers i banca. Segons les dades de l'Observatori del Treball, la majoria de les vagues dura menys de sis dies. I només 3 vagues de les 147 del 2024 van tenir més de 1.000 participants. També és remarcable que gairebé dos terços de les vagues acaben sense cap acord entre l'empresa i els treballadors.