Què t'hi jugues!
Fútbol

Un préstec al Reus i una Masia a la Xina: què hi ha darrere les querelles a Laporta per presumpta estafa?

L'Audiència de Barcelona ha admès a tràmit una quarta querella contra el president del Barça i tres exdirectius blaugrana per una inversió de 100.000 al projecte del Reus Deportiu que, segons la denunciant, mai es va tornar

Un préstec al Reus i una Masia a la Xina: què hi ha darrere les querelles a Laporta per presumpta estafa?

Barcelona

L’Audiència de Barcelona ha demanat investigar el president del Barça, Joan Laporta, i el seu antic soci Joan Olivé per una presumpta estafa, segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts judicials a SER Catalunya. Una inversora denuncia que no li han tornat 100.000 euros que va invertir en dues de les seves societats amb el reclam d'un retorn elevat. També hi ha investigats dos altres directius del Barça de la primera etapa de Laporta com a president: l'aleshores vicepresident Rafael Yuste i l'economista Xavier Sala i Martin. No és l'única querella que hi ha per aquesta causa. Tres inversors més han portat al jutjat les inversions que van fer amb ells, també per presumpta estafa. Quins productes oferien als inversors i quin paper hi hauria jugat Joan Laporta?

Entre almenys el 2016 i el 2018, Joan Laporta va tenir una empresa amb Olivé, Yuste i Sala Martín a través de la qual invertien capital privat d’inversors. Segons la querella, asseguraven que invertia els diners al Reus Deportiu— Olivé era el màxim accionista del club, que va acabar en concurs de creditors— i en una societat de Hong Kong que havia de construir una masia a l’Àsia.

En una entrevista al 'Què t'hi jugues', Andreu Rauet, director del documental 'LaportaGate. El caso Reus 2', ha explicat que les inversions es van començar a demanar quan el Reus va pujar a segona divisió "faltaven diners i van intentar captar diversos inversors", assegura el periodista. En el documental vincula Laporta amb la desaparició del Reus i inversions perdudes de 7 milions d'euros.

Però el projecte del Reus Deportiu s'enfonsa el 2019, quan un impagament de nòmines als jugadors acaba amb el tancament de l'entitat, i el projecte de repetir el model de La Masia en un club de la Xina i treure'n rèdit tampoc prospera. "Els diners es perden i es tornen pocs milions, en cap cas amb els guanys del 6% i 7% que asseguraven", explica Rauet. Ara, diversos d’aquests inversors reclamen que la societat mai els ha retornat els diners invertits i han presentat diverses querelles judicials contra Laporta i Olivé per un delicte d'estafa.

Per què la investigació judicial tiri endavant, no en fan prou d'acreditar la pèrdua dels diners invertits. És imprescindible que els querellants puguin demostrar que Laporta i la resta d'investigats ja sabien des del principi que els diners que apleguessin de les inversions no els podrien tornar.

Hi ha quatre querelles que s'han admès a tràmit, és a dir, que el jutjat ha obert la porta a fer un seguit de diligències i aclarir si es va cometre algun delicte. La principal és la que investiga una inversió de 4,7 milions d’euros que va fer un home a qui li havia tocat la Primitiva. Al gener, el president Laporta va haver de declarar a la Ciutat de la Justícia, on es va desentendre del cas i va descarregar la responsabilitat de les actuacions de les societats en Joan Olivè, la seva mà dreta i cara visible com a propietari del Reus.

En aquesta darrera querella, la defensa de la dona incrimina Laporta perquè, segons la seva versió, actuava com a reclam publicitari. "No coneixia del futbol, no coneixia al Reus i diu que la convencen per què qui ho porta és Laporta i gent del Barça", assegura Rauet, que ha estat en contacte amb la dona afectada. En un primer moment, un jutjat de primera instància ho va arxivar, però l'Audiència l'ha fet rectificar perquè l'admeti a tràmit, per una qüestió de garanties processals que admet que hi ha "indicis" d'una comissió de fets amb una transcendència delictiva.