S'està explicant bé la dictadura als joves?

Barcelona

A les 5.25 h de la matinada d'un 20 de novembre de 1975 se certificava la mort del dictador Francisco Franco després d'una llarga agonia al llit. 50 anys després, la simpatia que desperta la dictadura està a nivells màxims: segons l'enquesta de La Ser i El País, la gran majoria dels espanyols, 7 de cada 10, entén que Espanya va canviar a millor amb la mort de Franco. Ara bé, gairebé una quarta part dels joves (els mil·lenials i els zeta) consideren acceptable un règim autoritari.

"Se somiava viure en democràcia, però no se sabia com es feia allò", reflexiona l'historiador i col·laborador del programa Aquí Catalunya Xavier Carmaniu. En moltes llars es va viure com una alegria, però també amb incertesa: què vindria després? "Morir el 20 de novembre no era casualitat, el règim va sobreviure fins l'últim moment, fent coincidir la mort de Franco amb la de Primo de Rivera un dels ideòlegs del règim nacional catòlic i de la Falange", explica.

Mai com ara els joves havien justificat tant la dictadura. Reflexionava ahir la fotoperiodista Pilar Aymerich en aquest programa, que "és culpa nostra, de tots, no hem sabut explicar la dictadura als joves". És per això que al programa s'ha volgut plantejar la pregunta: com s'explica a les aules, als llibres? "No s'explica", sentencia Carmaniu, i "no ve d'ara, sinó de generacions anteriors". Ho demana a tothom: "Recordeu vosaltres què us explicaven? Si no ho recordeu vosaltres, com heu de fer de corretja amb els petits?", i sosté que tampoc es pot carregar tota la culpa al sistema educatiu, "en tot cas, és als polítics a qui s'ha de demanar explicacions".

Precisament alertats per aquesta simpatia creixent cap al franquisme, la Fundació Neus Català va impulsar ara fa uns mesos un programa per formar els joves però també els professors, perquè tinguessin eines per desmuntar segons quins relats, alimentats pels ultres i amplificats a les xarxes. La coordinadora d'aquest programa, del projecte Abril, és la Nora Sánchez Oussedik, i també la professora Cristina Furió, de Geografia i Història a l’Institut Montserrat.

Furió discrepa amb Carmaniu, "m'agradaria desmitificar això, la dictadura s'explica, és un temari important i la peça clau de Batxillerat". Coincideix en el fet que, en funció del temps i metodologia d'aprenentatge, els conceptes sobre la dictadura no arriben a tot l'alumnat per igual. El problema, que indica Carmaniu i altres professors, és que el franquisme s'ensenya cap a finals de quart d'ESO (dins de l'educació obligatòria, perquè a segon de Batxillerat també es tracta, però no tot l'alumnat el cursa). "A l'ensenyament obligatori s'hauria de remarcar més", però insisteix que no és cosa dels centres, "és del sistema".

Testimonis a l'aula

Als passadissos de l'Institut Josep Pla, a tocar del parc del Turó de la Peira (Nou Barris) s'han penjat algunes de les fitxes de la proposta didàctica del grup de treball Guerra Civil i Exili. Memòria democràtica dels Camps i Entorns d’Aprenentatge "50 raons de per què amb Franco no es vivia millor". Un material que desmunta algunes de les notícies falses més repetides sobre la dictadura.

A més, els alumnes de l'assignatura de Problemàtiques Socials, de primer de Batxillerat han dedicat les darreres setmanes a estudiar l'auge i les conseqüències del feixisme durant el segle XX. Han treballat amb un programa educatiu de la Casa Anna Frank, traduït i adaptat per alumnes de secundària per la UAB, van rebre a l'institut Jordi Coronas, que els va explicar la seva experiència amb la Flotilla de Gaza o van visitar la presó Model de Barcelona, acompanyats de l'activista Carles Vallejo, torturat i empresonat durant el franquisme per defensar els drets dels treballadors. En la sessió d'avui, coincidint amb el 20-N els alumnes havien de presentar als seus companys una notícia fabricada per ells mateixos i repassar quines eines tenim a l'abast per detectar aquestes informacions malicioses.