Gemma Nierga: "Ernest Lluch ens feia de pare, i no el vam poder salvar"

Barcelona

21 de novembre de l'any 2000. ETA assassinava Ernest Lluch. Menys de 24 hores després, l'equip d'aleshores de La Ventana es trencava després de passar la seva tarda més amarga i trista, després d'haver perdut el seu company i amic Ernest. L'exministre i catedràtic s'asseia cada dilluns als estudis de Ràdio Barcelona per conversar amb Herrero de Miñon i Santiago Carrillo, a la mítica tertúlia de Sabios. 25 anys després, la periodista que conduïa aquelles converses, Gemma Nierga, ha tornat als mateixos estudis per parlar de qui havia estat Lluch i com van viure el moment del seu assassinat i els dies posteriors.

Ràbia i odi

"Recordar Lluch aquí és recordar el dolor compartit, perquè érem un equip". Lluch era part de La Ventana de Gemma Nierga. Cada dilluns arribava amb una nova recomanació i tot l'equip s'hi apropava per escoltar-lo tant dins com fora de l'estudi. El dia de la seva mort va agafar tothom desprevingut, "ell s'asseia mirant a la porta, dient que volia veure la cara del seu assassí, i nosaltres li dèiem «Ernest no et mataran»". Però l'Ernest "probablement havia vist mirades" perquè "coneixia l'odi". La notícia va arribar a Nierga amb la trucada del seu company Carles Peña. No s'ho va voler creure: "Li vaig dir que callés, que era mentida", però aviat la realitat es va imposar.

La periodista va passar la nit a casa de l'Ernest Lluch, abraçant la seva família i plorant la mort d'aquell que havia estat amic dins la intimitat de la ràdio, però també fora, on era "un gran cuidador". Tot i la seriositat que el caracteritzava, ha recordat Nierga, Lluch sempre vetllava per tothom: "Ens feia de pare, i no el vam poder salvar", ha lamentat Nierga.

La realitat va caure com un got d'aigua freda l'endemà de l'assassinat. Durant tot el dia Ràdio Barcelona, aleshores a Onda Rambla, havia estat rebent flors, trucades i emails d'oients i l'equip de La Ventana, desesperat, s'havia trencat sense deixar de banda l'obligació de preparar un programa. "Quan es va obrir el micro la mort de l'Ernest era real", ha recordat Nierga, que es va posar a plorar just en el moment que anava a presentar l'homenatge a Lluch.

Sortir del guió

Dos dies després de l'assassinat Nierga va protagonitzar un dels moments més colpidors: "Vostès que poden, dialoguin", va dir dirigint-se a tots els polítics que governaven en aquell moment. Una frase espontània, que no estava al guió i que va agafar a tothom per sorpresa. Hi havia un discurs, fulls plens de lletra que "no deien res". Nierga recorda com tots aquells dies anaven "com robots" i que en aquell moment es va sentir "com posseïda per un esperit de l'Ernest". Estava tranquil·la, envoltada d'un "silenci tan sorollós" que es va veure obligada a posar veu a tot el que volien dir aquelles persones reunides a passeig de Gràcia: "Veia pancartes que deien diàleg, i allò s'havia de transmetre".

Un acte que va trencar els esquemes i que no va agradar als polítics: "El milió de persones va esclatar a aplaudir menys ells, perquè no estava al guió, perquè sentien que ofenia la política del govern". L'endemà els diaris van obrir amb aquesta gesta, s'havia plantat la llavor del diàleg que tant havia defensat l'Ernest.

Nierga ha recordat tot això amb l'emoció que només es té rodejada dels qui t'entenen perquè també coneixien i pensen en l'Ernest, assassinat fa 25 anys, però encara viu: "El van matar i no va servir de res perquè l'Ernest segueix viu amb nosaltres i ho estarà".