Gerardo Muñoz Lorente: “Vull que els joves barcelonins coneguin la història de la seva ciutat”

barcelona

Barcelona no sempre ha estat la ciutat cosmopolita que coneixem. Fa poc més d’un segle, entre 1917 i 1923, els seus carrers van ser escenari d’una autèntica guerra civil larvada: empresaris i sindicats enfrontats, pistolers a sou, atemptats i venjances. Aquest és el nucli de Pistoleros y terrorismo en la España de Alfonso XIII, el llibre que Gerardo Muñoz Lorente va presentar el passat dimecres a llibreria Alibri, acompanyat pel periodista César Alcalá.

Muñoz, historiador i divulgador, va explicar que l’obra és fruit d’anys d’investigació i neix després d’haver publicat La dictadura de Primo de Rivera: “Em sobrava informació sobre Barcelona i vaig sentir la necessitat d’explicar-la. Cap personatge és fictici, tot és documental i verídic”, va remarcar. El resultat és un assaig que recorre des de 1914 fins a 1936, un període de crisi política permanent, on la confrontació entre capitalisme i moviment obrer va marcar el destí del país.

Barcelona, epicentre del conflicte

El llibre dedica un 80% del seu contingut a Barcelona, ciutat on Muñoz va viure 14 anys. “Volia presentar-lo aquí perquè és essencial que els joves sàpiguen com era la seva ciutat fa un segle. Part del que som avui s’explica per aquells anys”, va afirmar. En aquell temps, la capital catalana era la locomotora industrial d’Espanya, amb una CNT en creixement i una facilitat sorprenent per associar-se. Però també era un polvorí: cada cop més vagues, espionatge, i una patronal disposada a tot per frenar l’avenç obrer.

La famosa vaga de La Canadiense (1919) és un dels episodis centrals. Va paralitzar Barcelona durant 44 dies i va aconseguir la jornada laboral de vuit hores, però també va desencadenar una espiral de violència. “La CNT era majoritàriament pacifista, però es van crear grups d’acció. Així van néixer els pistolers de tots dos bàndols”, va explicar Muñoz. La patronal va respondre amb esquiroles, lockouts i el sinistre “pacto del hambre”. La ciutat es va omplir de armes, i l’ Hospital Clínic col·lapsava per les ferides dels tirotejos.

Personatges de novel·la negra, però reals

Muñoz subratlla que “cap personatge és inventat, encara que semblin sortits d’una novel·la negra”. Entre ells, Salvador Seguí, el mític “Noi del Sucre”, assassinat al Raval; Inocencio Faced Calvo, pistoler que va acabar traïnt els seus; o Roser Benavent, costurera i líder de l’atemptat al carrer Toledo. El llibre també retrata figures com Millán Astray, fundador de la Legió, i Primo de Rivera, protagonista d’històries d’espionatge i passions, com la seva relació amb “La Caoba”, detinguda per tràfic de drogues i prostitució.

El Raval emergeix com el cor d’aquella Barcelona convulsa: “Allà es concentrava tot: prostitució, drogues, anarquistes, cultura i marginalitat”, va dir l’autor. En aquest escenari van caure líders obrers, advocats incòmodes i fins i tot presidents del govern, com Eduardo Dato, víctima d’un atemptat anarquista.

Un llibre per entendre el present

Muñoz insisteix que la seva obra no és només història: “Part del que som ara té explicació en el que va passar fa un segle”. Per això considera que Pistoleros y terrorismo en la España de Alfonso XIII és una referència imprescindible per comprendre la Segona República i els orígens de la Guerra Civil. Guardonat amb el Premio Internacional de Divulgación Histórica Juan Antonio Cebrián, el llibre combina rigor documental amb una narrativa que atrapa.

Amb aquest assaig, Gerardo Muñoz Lorente ens recorda que conèixer aquella Barcelona convulsa no és només mirar enrere, sinó entendre les arrels del nostre present.