Javier Rey: "No vull ser actor les 24 hores"

Javier Rey és un actor espanyol molt reconegut pels seus papers en televisió i cinema. I segurament molts el coneixen per protagonitzar Fariña. La sèrie representava el narcotràfic de drogues a la Galícia dels anys vuitanta i es va convertir en un referent de l’audiovisual espanyol, rebent diversos premis i reconeixements. Però la seva carrera interpretativa va molt més enllà de Fariña: ha participat en grans projectes com Velvet, El verano que vivimos, La frontera… I ara torna a la gran pantalla amb la pel·lícula Singular, que protagonitzarà conjuntament amb Patricia Arnaiz i que s’estrenarà el divendres 28 de novembre als cinemes.

En aquest film s’explica la història de la Diana (Patricia Arnaiz) i en Martín (Javier Rey), que decideixen, dotze anys després de la mort del seu fill, reunir-se a la seva antiga casa del llac. L’aparició d’un jove que té un gran semblant amb el seu fill difunt farà que surtin a la llum antics secrets i noves sospites. Una pel·lícula que Rey afirma que deixarà “fascinats” els espectadors, perquè “no saben a què entren”. En aquesta entrevista al programa Aquí Catalunya, Javier Rey explica com amb aquesta pel·lícula “es generarà molt debat” i afegeix que “no deixarà ningú indiferent”.

Singular presenta una família peculiar que viu el dolor de la mort del seu fill. El personatge d’en Martín és un pare ferit i profundament marcat per aquesta pèrdua; tal com el descriu l’actor, “és algú que es queda enganxat al trauma de la pèrdua del seu fill”. A més, a la pel·lícula també hi juga un paper fonamental la intel·ligència artificial. Sobre aquest tema, comenta: “És una pel·li on els personatges tots tenen a veure amb la intel·ligència artificial d’una manera o d’una altra. Però, al final, parlem del que són les emocions més profundes de l’ésser humà”.

Pel que fa a la intel·ligència artificial, la pel·lícula planteja el debat de si som substituïbles o no. Javier Rey diu que ell s’ha criat en el món analògic i que ara estem entrant en el digital. És conscient que la IA evolucionarà fins al punt de fer algunes coses de manera més ràpida i eficaç que els éssers humans. Però, tot i així, l’actor ho té molt clar: els humans som “insubstituïbles”. La irrupció de la IA en el món de la interpretació és quelcom que ell contempla amb total optimisme, ja que hi ha coses que només els humans poden fer, com l’“emocionalitat”. La IA no pot competir-hi i, com diu Rey: “Una de les grans escenes de la història del cinema són errors; per tant, això la IA no podria fer-ho”.

Javier Rey es descriu com a “fan” de la pel·lícula. Un projecte el guió del qual el va meravellar -“em va deixar boig”- i que, quan va veure el producte final, el va fer pensar: “Oh, Déu meu, la vull tornar a veure”. Se’n mostra molt orgullós; ell mateix es considera un espectador potencial de l’obra. I espera que la gent que la vagi a veure no sàpiga on va: “és el meu somni”.

En el món interpretatiu, moltes vegades cal dir que sí o que no a molts projectes. L’actor confessa que, al llarg de la seva trajectòria, ha dit molts “nos”, cosa que en ocasions li ha generat un sentiment de culpabilitat, perquè dir no en un ofici on, majoritàriament, falta feina és “un privilegi”. Per això mateix, diu que cal pensar molt bé els “nos” que es diuen. I remarca que un “no” pot obrir altres oportunitats, però cal conviure amb la possibilitat d’equivocar-se.

“No vull ser actor 24 hores”, confessa sobre el tema de la privacitat en un sector tan exposat mediàticament. En la seva vida personal vol tranquil·litat: ser actor és el seu ofici. I la manera de mantenir la seva vida professional separada de la personal és “posar certs murs i no deixar espai a gent que el que vol és no interessar-se per la meva feina”.