La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

La bibliotecària de la Biblioteca Popular del 'Tot és comèdia' us porta un recull de llibres que parlen de les diferents maneres d'entendre la maternitat o la seva absència

Mammalia / Elisenda Solsona (Les Males Herbes)

Mammalia comença com un thriller i acaba com una obra de ciència-ficció, però que això no us espanti! Us atraparà de seguida i no podreu deixar de llegir. Com explicar aquesta història sense fer espòiler? Serà difícil. Però la protagonista és la Cora, una nena que durant unes vacances d'estiu veu unes pintures en una cova i dècades més tard, quan veu que algú té un tatuatge amb aquelles pintures, descobrirà totes les veritats que li han estat amagant i encaixarà totes les peces del trencaclosques de la seva vida.

M'agrada molt com aborda el desig de tenir fills i, sobretot, el desig de no tenir-ne. Però que parli dels límits i l'ètica de la gestació subrogada i, sobretot, que hi ha dones que no poden o no volen ser mares i no passa res (aquest darrer tema i aquest "no voler" tenir fills, perquè costa molt trobar personatges de ficció en aquesta situació. Us recomano molt la pel·li Mamífera, que sí que toca el tema).

Durant moments, anava evocant escenes i moments de El conte de la serventa de Margaret Atwood, del No em deixis mai de Kazuo Ishiguro i de la pel·li de Les normes de la casa de sidra, un llibre de club de lectura: per parlar, analitzar i comentar els personatges, les trames, tot el que s'hi planteja. Una novel·la excel·lent.

Els éssers estimats / Berta Dávila (Les Hores). Traducció d'Eduard Velasco

El que no s'està explorant massa, ja no en els llibres sinó en la ficció, és aquella no-maternitat: quan algú decideix (més enllà de motius físics) no voler tenir criatures. És un tema que encara està massa estigmatitzat i comença a ser hora que el fem aterrar a les històries, sense jutjar i amb la voluntat de normalitzar que no és una ni una mala decisió ni una tria egoista.

Si bé la pel·lícula Mamífera aborda la qüestió d'arrel (i tant de bo algú faci una novel·la tan valenta com ho és la pel·li) a Els éssers estimats l'autora toca el tema des d'un altre punt de vista: el d'una mare que, després de cinc anys de tenir al seu primer fill, es planteja si en vol tornar a tenir un altre, mentre evoca els records que el naixement de la seva criatura li va provocar.

La premissa d'aquesta novel·la —plena de qüestions interessants i reflexives— no és només destacable pel tema valent que toca, també ho és la manera que té d'escriure-ho: amb una prosa bella, d'una manera molt delicada i plena de poesia. I té mèrit fer tantes coses bones en un llibre que només té 107 pàgines.

Em sembla que no en tindré / Catherine Gaussier (Godall). Traducció de Núria Busquet

Si una dona manifesta el seu desig de ser mare, segurament rebrà un munt de respostes positives. Però si una dona diu que no vol ser mare, automàticament rebrà una bateria de comentaris, retrets i maneres de fer-li veure que està prenent una decisió errònia.

Partint del seu testimoni personal, Catherine Gauthier reflexiona en veu alta i acompanyada de les vinyetes que ella mateixa dibuixa de com se sent i, sobretot, com la fan sentir tant el seu entorn immediat com la societat en general. Defugint aquella idea que les dones que no tenen fills són egoistes, el testimoni de Gauthier, i també els de les altres dones que hi apareixen, mostren tot el contrari: que és una decisió dura, que no tenir-ne no vol dir que no es vulgui tenir, que hi ha moltes circumstàncies justificades (i respectables) que empenyen a moltes dones a no ser mares. El fet d'aportar-hi diferents veus i diverses situacions personals, fa que l'obra tingui un valor encara més important.

Es pot ser dona sense ser mare? Es pregunta al llarg de tot el còmic l'autora, jo tinc clara la resposta, però malauradament, no tothom pensa igual i publicar una obra així és més que necessari, no només per les dones que ja han pres la decisió o per les que tenen dubtes, també per totes aquelles persones que s'escandalitzen quan algú diu la frase "no en vull tenir" i consideren que és un pecat capital, tant de bo aquestes últimes llegeixin aquest còmic i els hi pugui servir perquè puguin aprendre a tenir més empatia, respecte i comprensió.

Dolça introducció al caos / Marta Orriols (Periscopi)

La Marta i en Dani són una parella estable i amb la vida més o menys resolta, però un dia, tot salta pels aires: ella està embarassada, però li diu que no vol tirar endavant amb l’embaràs. La Marta té molt clara la decisió que ha pres, es planteja totes les coses que implica la maternitat i, malgrat que sap qu l’acusaran d’egoista, té assumida la tria que ha fet; en canvi, en Dani, no entén per què no vol fer-ho: la seva visió - des d’un punt de vista més masculí- veu tot aquest procés d’una manera molt més fàcil i senzilla. S’estimen, però les seves opinions, xoquen. Perquè no tot és tan fàcil: ni la maternitat és un camí de roses ni l’avortament un acte egoista.

La palabra que empieza por A / Elizabeth Casillas, Higinia Garay (Astiberri)

És un còmic i és un assaig. Podríem dir que és un assaig en format de còmic. Però no deixa de ser una història sobre el passat i el present de l'avortament, a Espanya i al món. Però també una guia pràctica sobre què és un avortament, i que no és, i, sobretot, un al·legat que reivindica que sempre és més "provida" que l'avortament sigui lliure i segur que no una cosa prohibida i clandestina, perquè això farà que moltes de les gestants morin davant d'unes pràctiques no homologades. Molt útil, molt explicatiu i molt necessari.