De riu brut a postal internacional

Les façanes acolorides del riu Onyar són una de les imatges més estimades i fotografiades de Girona. Els colors a banda i banda del riu formen una postal de la ciutat que qualsevol visitant pot observar des del Pont de Pedra. Aquest paisatge, però, no sempre ha sigut així, és fruit de la gran intervenció urbanística iniciada als anys vuitanta per canviar completament l'aspecte del Barri Vell.

Avui l’exalcalde Quim Nadal, i l’artista Enric Ansesa, un dels creadors del projecte cromàtic de les cases de l’Onyar, han recordat com era aquell espai abans de la gran reforma en una emissió especial des del mateix pont de Pedra.

"Una imatge degradant"

Abans dels anys vuitanta, el riu Onyar "era molt brut", explica Nadal. Hi havia comunes que abocaven directament al riu, la gent tirava bosses d'escombraries cada nit i la neteja era molt limitada. També explica que tot i que "la imatge era molt degradant", hi havia qui trobava un cert encant folklòric en aquella decadència.

Ansesa, que formava part de l'equip encarregat de donar coherència a les façanes, recorda que a principis dels anys vuitanta Girona tenia "olor de reclús", carrers desordenats i edificis en estat molt precari.

La reforma del 1982

La reforma de les façanes va començar l'any 1982, dins el Pla Especial de Reforma Interior del Barri Vell, un projecte global que volia rehabilitar els edificis i ordenar la part més antiga de Girona.

Aquesta iniciativa va anar a càrrec d'un equip d'arquitectes i dos artistes, entre ells, Enric Ansesa. L'objectiu inicial va ser recuperar els colors originals que encara es podien detectar sota capes de molsa i brutícia, però la intervenció va anar molt més enllà. "El color és només la punta de l'iceberg", explica Joaquim Nadal, exalcalde de Girona. Abans de pintar, els arquitectes, aparelladors i la policia municipal van visitar pis per pis i van fer diagnòstic exhaustiu. Moltes llars no tenien vàter o dutxa, hi havia bigues podrides i teulades enfonsades, per això la reforma havia de ser intergral i estructural.

Un projecte públic

La rehabilitació es va finançar íntegrament amb diners de la Generalitat de Catalunya. De fet, l'exalcalde recorda que sovint debatien amb el president Jordi Pujol que li retreia que l'Ajuntament s'emportés tot el mèrit, “Jo li deia, president, vostè hi posa els diners i nosaltres hi posem les idees”, relata.

A part, el propietari no podia apujar el preu de lloguer després de la reforma, ja que les obres s'havien pagat amb diners públics, "era una mena de contracte social amb cada llogater o propietari".

Un símbol internacional

Després de quaranta anys, les façanes de l'Onyar s'han convertit en una icona de Girona coneguda internacionalment, La intervenció dels anys vuitanta continua sent un exemple d'urbanisme integral. Tot i això, Ansesa lamenta que actualment no es tingui cura del riu “Aquest riu està en un estat de degradació absoluta. Li falta aigua i hauria de portar-ne sempre per poder fer de mirall de les façanes”.