Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

Kim Díaz: "Woody Allen i Serrat es van conèixer al bar Mut, gràcies a mi"

Va deixar la publicitat per obrir el seu propi bar i va acabar creant espais mítics com el Mutis, on va viure històries que semblen de pel·lícula. Avui, el restaurador repassa la seva vida a través de les cançons del seu Llapis de Memòria

Llapis de Memòria Kim Díaz

Llapis de Memòria Kim Díaz

00:00:0058:21
Descargar

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

barcelona

Kim Díaz és un home de canvis radicals i intuïcions fulminants. El 2005, després d’anys treballant en cinema i publicitat, va veure un cartell d’“Es lloga” al carrer Pau Claris i no va dubtar: “Vaig entrar, vaig veure l’espai i l’endemà ja firmàvem”. Així va néixer el bar Mut, un local que des del primer dia va ser un èxit i que aquest any celebra la vintena. “Vaig passar de ser un runner de publicitat a empresari. Vaig trobar el meu lloc a la vida”, confessa.

Després van venir altres aventures: Entrepanes Díaz, on va reivindicar els cambrers de més de 50 anys; La Solera, Enriqueto, La Paloma i, sobretot, el Mutis, el club clandestí que el 2012 va ser nomenat millor cocteleria d’Europa. “No m’ho esperava. Quan van dir el nom, em vaig espantar”, recorda entre rialles. El Mutis era un univers secret: “Parets color xampany, cortines de vellut, música en directe, fum, glamour… Era com una pel·lícula”. Per accedir-hi, calia superar un ritual digne de Missió Impossible: signar uns mandaments, rebre un pin i registrar la petjada digital. “Fins i tot Robert De Niro va flipar”, .

Per aquell espai van passar Woody Allen, que va tocar el clarinet, Björk, que va improvisar una capella, i fins i tot Rosalia, quan encara era una artista emergent. “Li vaig dir que no encaixava amb l’estil del Mutis. Cinc anys després, ja convertida en estrella, m’ho va recordar”, explica. “Sempre que ho penso em quedo amb cara de tonto”.

La seva vida és plena d’anècdotes surrealistes: com aquella vegada que va prometre despullar-se si un client comprava una ampolla de Petrus del 95 per 3.800 euros… i ho va fer, caminant per Pau Claris fins al Passeig de Gràcia només amb uns mitjons taronges. O el dia que va compartir lavabo amb Dick Cheney al Metropolitan de Nova York: “Estava amb el Bob De Niro i em diu: ‘Què fas parlant amb Dick?’ Jo ni sabia qui era!”.

Amb ‘Always on My Mind’ d’Elvis Presley, Díaz comparteix la seva admiració cap el cantant nordamericà; el seu ídol des de l’adolescència. “Vaig créixer amb Elvis. Des dels 12 fins als 20 anys no escoltava res més”. Després va arribar Queen, amb qui va fer el pas de la infància a l’adolescència, i avui tanca el seu Llapis amb ‘Friday I’m in Love’ de The Cure, perquè, com diu ell, “la nit és alegria, trobada i fàbrica de moments”.

Les cançons de Kim Díaz:

  • Last dance - Donna Summer
  • Los días raros - Vetusta Morla
  • Always on My Mind - Elvis Presley
  • Crazy Little Thing Called Love - Queen
  • La declaración - El Zar
  • Friday I'm in Love - The Cure
  • All I Want for Christmas Is You - Mariah Carey
  • Qué sabe nadie - Raphael
 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estas escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir