Alba Rihe: "Amb Las Bistecs estàvem agradant massa i la idea era no agradar"

barcelona

Alba Rihe s’autodefineix amb títols tan singulars com germinadora cultural o entrenadora d’endorfines. «El llenguatge l’hem de subvertir», assegura a Llapis de Memòria, on confessa que aquestes etiquetes són «vies creatives per sobreviure en un sector precaritzat».

Actriu, clown, cantant i educadora cultural, Alba reivindica la necessitat de riure’s de les nomenclatures i d’explorar nous formats: «M’agrada fer moltes coses diferents, i quan un projecte acaba, és hora de començar-ne un altre». Així va néixer Venècia Flúor, el grup que comparteix amb Adrià Gil, la seva parella des dels 18 anys. «Volia seguir cantant i transmetent missatges amb vibracions divertides, però des d’una altra faceta», explica.

Venècia Flúor es defineix com a folclore progressiu, una etiqueta inspirada en el pensador italià Ernesto de Martino, que defensava el folklore com a espai de resistència contra el feixisme. «Venècia Fluor és un grup antifeixista», sentencia Alba, que també recorda l’etapa anterior amb Las Bistecs, on practicaven l’electrodisgusting: «Els motors d’interès són els mateixos, però canvia la profunditat amb què abordes les coses».

Amb Las Bistecs, Alba va viure l’èxit viral: «Tenim cançons amb milions de reproduccions. Vam fer gires per Sud-amèrica i videoclips a Acapulco». Tot i això, la pressió per mantenir el ritme va fer que el projecte es dissolgués el 2018: «Va ser fantàstic, però implicava dedicar-hi totes les hores. Jo volia fer altres coses». La cançó Historia del Arte, nascuda «en una tarda de vins i formatges», és per a ella la més significativa: «No hi havia ni una dona. Sempre he volgut posar el femení més enllà del gènere i qüestionar allò patriarcal».

La seva primera influència artística arriba amb Jaume Sisa i L’home dibuixat: «Flipava que allò que fèiem a classe estigués en una cançó. Em fascinava el seu imaginari galàctic i el misteri que envolta la seva figura». Des de petita, Alba jugava a crear escenografies i disfresses: «Sempre m’ha agradat ser moltes persones a la vegada».

Avui, la seva obsessió és Enya: «Sempre escolto Orinoco Flow abans de sortir a escena. Em relaxa i em connecta». Aquesta necessitat de calma l’ha portat a fer un gir vital: «Barcelona em generava ansietat. El creixement cultural és cada cop més complicat». Per això, el 2022 decideix marxar a Montbrió del Camp i crear La Parvada, una casa d’artistes que vol ser espai de convivència i producció cultural: «Si pots tenir espai, pots pensar unes altres coses. Vull fugir de la competició i fer-ho des d’un altre lloc».

Actualment, treballa com a coordinadora a l’Art Contemporani de Tarragona i gira amb la performance Turbo Identitat, premiada amb Barcelona Producció: «Invoco dones pintores i mèdiums del segle XIX que van sembrar la llavor del sufragisme». Tot plegat, sense perdre el sentit de l’humor: «És la meva manera de sobreviure. Si no riem, si no ballem, com ho canviem?».

Les cançons de l'Alba Rihe:

• PIEL – Venecia Flúor
• Historia del arte – Las Bistecs
• L'home dibuixat - Jaume Sisa
• Orinoco flow - Enya
• El IVA Hecho Fácil - La Trinca
• Friends of Mine - Adam Green