Hallyu, onada coreana innocent o estratègia política?

Barcelona

A la capital catalana aquests dies s’hi viu el Korea Spotlight, un dels esdeveniments més importants de K-pop celebrats mai aquí. A la sala Paral·lel 62 hi han actuat artistes com SHAUN, Chung Ha, la banda femenina Billlie, el grup Nouwera, o els sorprenents Big Ocean, tres joves sords que utilitzen intel·ligència artificial per sincronitzar-se i millorar la veu en directe. La periodista Laura Polo Dalfó ho ha viscut de prop i explica que el públic era sobretot jove i majoritàriament femení, “el que valoren és l’originalitat de les cançons, la cura dels àlbums i l’espectacularitat de les actuacions”, comenten alguns dels fans que hi han assistit.

La fascinació va molt més enllà del pop. La catedràtica d’Estètica i Música de la Universitat de Barcelona, Magda Polo, ho té clar: “És una música molt ben produïda, amb coreografies espectaculars i una estètica molt marcada. Tot plegat, diu, es tracta d'una estratègia geopolítica, "tot està molt ben pensat". El K-pop barreja influències occidentals amb elements tradicionals coreans i hi suma vídeo, dansa i narrativa visual. El resultat: un producte cultural 360º.

Aquest fenomen no només se sosté amb èxit internacional, sinó que arrela fort a casa. Segons Polo, a Corea hi ha nois i noies que comencen a formar-se “amb 10 o 14 anys en acadèmies d’ídols”, amb un sistema altament competitiu. Però també hi ha ombres, ja que han de mantenir dietes, imatge, privacitat controlada… i tot pertany a les agències. "Aquesta pressió ha generat problemes de salut mental”, recorda, citant els suïcidis de membres de SHINee o Sulli.

El cinema coreà és la segona pota del fenomen. Per l’Enrique Garcelán, codirector del Korean Film Festival Barcelona, la clau és que “expliquen les mateixes històries, però d’una manera diferent.” Pel·lícules com Oldboy o Paràsits han construït un llegat d’autor atrevit i socialment crític, a més d'arrelar amb força dins la cultura cinematogràfica europea. “Quan a Corea es recupera la democràcia, el govern veu que exportar cultura és més rendible que Samsung”, afirma. Amb aquell moviment, Corea del Sud va entendre que la cultura podia obrir fronteres millor que qualsevol altra cosa. Tots recordem el “Gangnam Style”, aquell ball trivial i inoblidable que va fer saltar les alarmes d’internet. En aquell moment es comença a teixir una simpatia cap a la cultura, i tot el que ha acabat venint després, ha estat una onada cultural imparable.

El que està passant a Catalunya és només una peça d’un projecte molt més ampli. A través de música, sèries, cinema i moda, Corea ha creat un pont cultural amb Occident en què el talent artístic i la planificació política caminen plegats.