La família Pujol i els empresaris acusats denuncien la manca de concreció de la Fiscalia: “Si no sabem quin és el delicte, què fem aquí?”

Madrid

L’Audiència Nacional prossegueix aquest dimarts el judici a la família Pujol per presumptes delictes de corrupció en relació amb la fortuna familiar que durant tres dècades van tenir a Andorra. La vista es reprèn amb les qüestions prèvies de les defenses i amb els acusats presents, tot i que el tribunal els permet absentar-se, després que dilluns l’Audiència Nacional es negués, contra tot pronòstic, a exonerar l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol malgrat els informes mèdics que acrediten el seu deteriorament cognitiu.

Fins ara, les defenses han denunciat la manca de concreció del relat de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat sobre els delictes investigats, tant dels fills de la família Pujol com dels empresaris imputats. «Si no sabem quin és el delicte, que m’ho digui la sala: jo què hi faig aquí, en què baso la defensa?», es preguntava el lletrat Luis Jordana de Pozas en representació d’un dels empresaris.

Els fets que sustenten l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal i també de l’Advocacia de l’Estat no relaten de cap manera cap característica dels delictes pels quals s’acusa. Ni el blanqueig de capitals, ni la falsedat documental, ni altres», ha afegit l’advocada Ana Bernaola en relació amb un altre empresari acusat. «En les 200 pàgines de l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal, la menció específica al nostre representat se situa en dos paràgrafs», ha il·lustrat.«Aquest lletrat s’ha perdut», ha bromejat fins i tot el lletrat José María Fuster Fabra.

«El Ministeri Fiscal no explica. No sabem com defensar-nos. No podem defensar-nos», ha afirmat. També l’advocat de diversos fills de l’expresident Pujol, Pau Ferrer, ha criticat la manca d’individualització de les acusacions respecte a les comptes a l’estranger.

Ferrer ha aportat al tribunal, a més, documentació amb l’objectiu d’acreditar que els diners que tenien a Andorra procedeixen, segons la seva tesi, de la fortuna i els negocis internacionals de l’avi Florenci Pujol. «Es tracta d’oferir al tribunal elements de corroboració de la tesi alternativa d’aquests fons», ha argumentat el lletrat, que ha lliurat al tribunal un llibre de 1985 amb una investigació periodística sobre Banca Catalana que repassa la trajectòria del pare de l’expresident, així com un llistat oficial que el BOE va publicar el 1959 i demostra que Florenci Pujol ja tenia aleshores comptes a l’estranger.

La majoria d’advocats també s’han afegit al que ja va expressar dilluns l’advocat de Josep Pujol Ferrusola, Jaime Campaner, que va demanar la nul·litat de gran part de la causa esgrimint que té un origen il·legal: l’operació de la policia patriòtica del PP, liderada per l’excomissari Villarejo, que va aconseguir una captura de pantalla dels comptes andorrans dels Pujol; filtració que va publicar El Mundo per després acabar judicialitzant-se.

«Aquest és el pecat original», assegurava Campaner. «Fins i tot acceptant que el comunicat de Pujol [amb la confessió dels diners a l’estranger] contingués informació suficient per acordar un sacrifici a la intimitat, no és lliure ni voluntari, a la vista d’aquest ‘striptease’ bancari», ha afegit el lletrat. «Aquí hi ha una causa primigènia, la voluntat de pseudopolicies i aparells de l’Estat per influir en el Procés», afegia l’advocat Francesc Sànchez.