Els oficis invisibles que fan possible el MNAC
Fotografia, registre, restauració i moviment d’obra, les quatre feines imprescindibles que no veiem dins un museu
Els oficis invisibles que fan possible el MNAC
Barcelona
Quan travessem les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya sembla que tot estigui en calma. Però darrere d’aquest equilibri hi ha una mena d'engranatge invisible. La periodista Neus Aldeguer s’ha endinsat en quatre racons del museu que el públic mai visita.
El primer és l’estudi de fotografia. El fotògraf Marc Vidal documenta cada peça que entra al MNAC, "cada esquerda i cada pinzellada". Les fotografies serveixen per catàlegs, xarxes i investigació, però sobretot per conservar la memòria material de les obres. El seu plató, amagat darrere una porta camuflada, s’omple de focus i flaixos: "Fotografiem amb flashos per obtenir una llum blanca i uniforme", explica.
La segona parada és el departament de registre. La tècnica Meritxell Riera n’és la memòria viva. Ella sap on és cada peça, d’on prové i en quin estat es troba. "Cada obra té un número d’inventari, com un DNI, que l’acompanya sempre", resumeix. Només un 20% del fons és visible, la resta (unes 350.000 peces, moltes monedes), s’emmagatzema en reserves amb la temperatura i la humitat exactes.
Al taller de restauració de suports orgànics el fred és intencionat. S’hi restauren retaules, escultures o bancs històrics: no la pintura, sinó el suport que les manté vives, "Si el suport no està bé, l’obra es torna a malmetre", diuen Pere de Llobet i Carles Ribó. Entre fustes, coles i vernissos, sovint apareixen sorpreses: relíquies ocultes o documents amagats.
El darrer engranatge el formen els tècnics de moviment d’obra. Traslladen peces amb precisió quirúrgica: muntacàrregues fets a mida, terres protegits, recorreguts estudiats. La tècnica Laura Pinyol explica que poden arribar a moure "300 peces en una setmana", des de quadres fins a absis sencers. Una feina poc reconeguda, diu, tot i que el patrimoni "passa literalment per les seves mans".
Aquests quatre oficis són invisibles, però sense ells el MNAC no existiria tal com el veiem; un museu viu, ordenat i preparat perquè les obres continuïn parlant-nos.