Joves i pragmàtics: la Generació Z sí que es mobilitza

Barcelona

“Els joves marroquins no volen marxar del país, volen tenir una vida digna a les seves ciutats”. Zouhair El Hairan és marroquí, exrepresentant dels estudiants marroquins a Catalunya i ha seguit de prop les protestes dels joves al Marroc, un dels gairebé deu països que des de finals d’estiu ha vist el despertar dels zoomers.

L’onada de protestes de la Gen Z es va iniciar a Indonèsia i s’ha estès a diversos països del planeta, derrocant pel camí tres governs. D’Àsia a Llatinoamèrica, passant per l’Àfrica, els zoomers han trencat de manera fulminant la seva aura de passivitat.

Mètodes compartits

Per a la GenZ212 –l’etiqueta que han utilitzat els manifestants al Marroc– “el detonant va ser la mort de sis dones en un servei de maternitat d’Agadir”, explica El Hairan. I les mobilitzacions “s’han organitzat a través de Discord”, una plataforma utilitzada habitualment pels gamers, que també va ser l’eina clau en l’aixecament al Nepal, al setembre.

“Una plataforma de participació horitzontal”, diu El Hairan a SER Catalunya, per a una revolució sense líders, que encenen els joves, “però que acaben sent secundades per altres parts de la societat”, explica Inés Arco, investigadora del CIDOB especialitzada en Àsia Oriental i política xinesa.

En el fred de Katmandú, circulava des de feia setmanes una campanya de crítica i burla contra els Nepokids, els fills de polítics i magnats que publicaven la seva vida de luxes i capritxos, i per silenciar-la, el govern la va prohibir.

Va ser un error de càlcul

“Al Nepal hi ha molta gent que utilitza les xarxes per a petits negocis”, explica Arco, “d’això depèn la seva supervivència econòmica”. Així que, sense WhatsApp ni TikTok –fins a 26 plataformes van ser bloquejades–, la GenZ va sortir al carrer.

Van incendiar el Parlament, van atacar domicilis de polítics i va esclatar l’episodi més violent de repressió de l’era moderna al Nepal. Balanç: 76 morts i la dimissió del primer ministre.

Demandes concretes

“Hi va haver un aprenentatge de les manifestacions d’Indonèsia”, explica Arco. Les de Jakarta són les originals. Van ser les primeres, i es van amplificar després d’un mort, un jove atropellat per la policia durant la repressió. Com al Marroc, les sis dones de la maternitat, o la repressió a Katmandú: aquestes vides van ser la porta de no retorn.

Però el malestar a Indonèsia, a Madagascar, al Perú, al Marroc, sorgeix de la bretxa entre l’elit i els joves en condicions precàries. I el que els diferencia de les primaveres àrabs o d’altres revolucions és que “no demanen un canvi de règim, sinó que tenen demandes molt concretes, són molt pragmàtics”.

Al Marroc demanen inversió en educació o salut; al govern d’Indonèsia, que posi fons per a les inundacions. “Volen resposta a temes molt específics”.

Tot i això, quan la flama ja està encesa, és difícil aturar-los: Dina Boluarte, Andry Rajoelina i Sahrma Oli, líders del Perú, Madagascar i Nepal, van perdre el poder arran de les manifestacions.

Un símbol universal: la bandera pirata de One Piece

Hi ha un símbol, una bandera, que ha onejat en totes aquestes protestes. És la bandera pirata d’en Luffy, el jove pirata protagonista del manga més venut de la història: One Piece. El crani porta un barret de palla tradicional japonès i l’han hissat els joves en les revoltes del Nepal, Indonèsia, Perú, el Marroc i Madagascar, com el seu símbol universal de justícia.

Amb més de 500 milions de còpies en circulació arreu del planeta, i traduït a més de 40 idiomes, l’activisme pragmàtic d’en Luffy ha deixat empremta. La seva tripulació no té un discurs de lluita contra la injustícia, però la combat; no hi ha grans paraules, però sí una manera pura, instintiva i genuïna d’actuar contra qualsevol opressor.

El seu objectiu és trobar el tresor... però en la seva ruta, navegant, alliberen pobles i comunitats de cacics i malvats.