Les centrades a l'àrea, el forat negre del Girona
Els de Míchel han encaixat 9 dels 25 d'aquesta manera i dos dels tres gols de penal també són fruit d'aquest tipus d'accions

GIRONA
El Girona ha encaixat 25 gols en el primer tram de temporada i la fotografia defensiva deixa poc marge al dubte: l’equip pateix, i pateix molt, en situacions que abans, com a mínim, controlava millor. L’anàlisi detallada de cada gol fa emergir un patró claríssim: les centrades laterals són una autèntica via d’aigua. Però no és l’únic mal. Les errades individuals, penalitzadores al màxim, i algunes accions de talent rival completen un diagnòstic preocupant.
Les centrades laterals, el forat negre
Més d'un terç dels gols encaixats, 9 de 25 arriben en rematades o segones jugades provinents de centrades laterals. És una feblesa recurrent i coneguda pels rivals, que han explotat sense pietat aquest punt feble. A més, a aquests 9 s'ha d'afegir també les dues dianes de penal que van marcar Celta i Oviedo, els dos provocats a partir de dues centrades laterals mal defensades. L’origen continua essent el mateix: mala defensa de l’acció a banda, problemes en el marcatge i manca de contundència dins l’àrea. El de Rafa Marín a La Ceràmica i el d'Etta Eyong a Montilivi van ser els dos primers d'una sèrie que s'ha disparat en les últimes jornades i és que el Girona ha rebut d'aquesta manera set dels últims nou gols en contra. Hugo Duro, Rondón i Carmo a Montilivi i Araújo, Mario Martín, Álex Sancris i Valentin Gómez a domicili.
Errades individuals: una penalització massa pesada
El Girona també s’ha disparat al peu. Paulo Gazzaniga apareix en dues jugades, ambdues a la primera jornada contra el Rayo Vallecano. Yángel Herrera va sortir retratat en una acció a La Ceràmica en l'últim dia com a gironí, en una tarda per oblidar també de Krapytsov, que va errar en, com a mínim un dels gols dels groguets. A més, contra el Sevilla, Àlex Moreno també va aparèixer a la fotografia amb un mal rebuig que va acabar facilitant el gol a Alfon. Aquestes cinc accions han costat punts i han trencat partits que el Girona tenia per poder, com a mínim, puntuar.
Transicions mal defensades
Tot i que no és la majoria, hi ha dues transicions mal resoltes que exposen un altre mal endèmic: pèrdues mal gestionades i retorn defensiu insuficient davant rivals que ataquen amb velocitat.
Els penals
El Girona ha rebut tres gols des dels onze metres. Un ve d’una errada de Gazzaniga i dos provenen directament de centrades laterals mal defensades. El primer d'ells per unes mans de Blind després d'un córner on hi va haver diverses opcions per poder rebutjar i el segon en unes mans d'Àlex Moreno completament evitables.
El mèrit del rival: quan el talent decideix
També hi ha accions que s'han de catalogar com a mèrit del rival, i evidentment el Girona, també n'ha patit unes quantes. Buchanan va castigar dues vegades a La Ceràmica. El Llevant, amb l'equip ja completament desfet, va fer-ne dos més. I la gran exposició d'aquest tipus de gols són els de Jauregizar i Pedri, en els partits davant l'Athletic Club i el Barça.
La falta directa
Un únic gol encaixat en falta directa, el que va anotar Carlos Álvarez amb el Levante per marcar el 0-2 a Montilivi.
Una conclusió contundent
De les sis categories analitzades, n’hi ha una que destaca molt per sobre de les altres: la fragilitat en centrades laterals. Aquesta és la via per on el Girona s’està dessagnant en les últimes jornades, on malgrat haver millorat i molt les sensacions i les prestacions, continua sense poder posar fre a aquest tipus d'accions, provocades generalment per la falta d'alçada a l'àrea, la poca capacitat de Gazzaniga de sortir en pilotes aèries i la pèrdua de dos valors segurs com Krejci i Yángel, especialistes a guanyar duels.




